Les aigües sobiranistes segueixen remogudes. Els partits van estretint el cèrcol de pressió sobre el president Mas de forma pública, sense ferir en excés. CiU es defensa amb intervencions comptades, i deixant tot el protagonisme als seus opinadors, que diuen tot allò que els dirigents del partit de govern voldrien dir, sense poder-ho dir. Avui Esquerra Republicana ha marcat el que seria el topall definitiu per tenir un pacte enllestit: el 27 de gener. Segons els càlculs republicans, si aquest dia encara no s’han convocat eleccions, ja no es podran convocar perquè arribarà el cicle de les municipals.
I què passa si se supera aquesta data? Que arribarà l’home del sac, Pablo Iglesias, i omplirà el seu cabàs del vots. La formació del polític revelació del 2014 ha comprat tots els números del sorteig de les generals, i apunta que donarà la campanada a totes les convocatòries a les que es presenti. Això no vol dir que les previsions indiquin que s’imposarà a totes les eleccions, però si que aconseguirà trencar la dinàmica bipartidista a Espanya, i fer de tallafocs al procés català si no espavilem. Durant les darreres setmanes totes les formacions han atacat d’una manera o una altra la formació d’Iglesias; un clar símptoma que hi ha por latent tant a Espanya com a Catalunya.
A Catalunya, ara mateix la formació populista no tindrà la transcendència que es preveu a d’altres llocs com Euskadi on ja seria segona força segons el darrer Euskalbaròmetre. Però setmana a setmana va guanyant suports i poc a poc va articulant no sense desordre, els nuclis locals i regionals, sempre de dalt cap avall. El desgavell ideològic com organitzatiu és molt important, avui s’han conegut els resultats de les constitucions de les assemblees locals, i s’ha evidenciat en moltes localitats que havien anat a votar més persones que gent hi havia censada. L’allau de crítiques sota l’etiqueta #PucherazoPodemos ha estat monumental a les xarxes socials. Ideològicament, el partit ha anat rebaixant el to de les propostes sorgides del 15M, i ara es preparen per encarar un any on s’hauran de mantenir i intentar aproximar-se a partits com el PSOE, si és que volen teixir aliances per governar.
Que la por no ens faci veure boira allà on encara no ha arribat. Catalunya té l’oportunitat de mantenir encara la iniciativa si el president convoca eleccions durant els propers dies del mes de gener. Un Parlament amb majoria independentista seria capaç de dur a terme el procés constituent real que li cal al nostre país, i no podem seguir perdent el temps amb publicitat sobre llistes unitàries o separades si no volem que mentrestant sonin les campanades i el mèrit del camí que hem traçat fins ara se l’emporti l’oportunista de torn.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
