Havia de ser un dia com un altre. Ningú no tenia constància de res. Les tertúlies del matí donaven l'enèsima volta al hàmster, argumentaven sense originalitat el devenir incert de la pregunta, de la data i del procés. Amb el simposi polèmic a l'agenda del dia i l'horitzó de la reunió Junqueras – Duran de divendres, salpebraven el debat els mitjans, però sense remei, queien a la rutina com qualsevol altre dia.
Tot canvia a quarts de dotze del matí, quan la versió digital dels diaris comencen a difondre les imatges de Junqueras entrant al Palau de la Generalitat. Reunió sorpresa Mas-Junqueras? Cap al migdia trascendeix que Herrera també hi és. A quarts d'una la sospita és una evidència: la CUP també hi és, així que estem davant d'una cimera decisiva, que pot portar el país a una altra dimensió o a l'atzucac més gran dels últims temps.
A partir d'aquí, tot s'esdevé ràpid, a l'alçada del món i la societat dels nostres dies. S'especula pels volts de la una al voltant d'una compareixença a la tarda -idea ingènua el segle XXI. Quan amb prou feines els periodistes s'han mobilitzat al Parlament i tothom està conscienciat que la notícia pot esclatar en qualsevol moment, el Palau anuncia roda de premsa a les dues. La notícia de l'any en la política catalana només es filtra 18 minuts abans de l'anunci oficial. Temps suficient pels analistes de pa sucat amb oli de Twitter de valorar la pregunta i la data.
Tv3 avança el telenotícies mitja hora per retransmetre en directe la comparexença. Mas parla, acompanyat d'Oriol Junqueras, Joana Ortega, Jordi Turull, Ramon Espadaler, Francesc Homs, Joan Herrera, David Fernàndez, Marta Rovira i Joan Mena. Solemnitud màxima del president. Mas parla amb vocació de president d'estat independent i es felicita per l'acord assolit, gairebé impossible aquesta mateixa setmana. Oriol Junqueras es justifica per no haver aconseguit la senzillesa màxima, però ho simplifica dient que sí el 'sí – sí' no és l'opció majoritària, l'independentisme haurà perdut. D'altra manera, haurà guanyat. Joan Herrera dóna per fet el 'sí' a l'estat, i afirma que ja es pronunciaran al respecte de la segona pregunta. Quim Arrufat, de la CUP, també deixa entendre que voldrien més claredat, però demostra responsabilitat en un moment d'excepció. Ramon Espadaler ha buscat el forat democristià per recordar que 'la via Duran' també té cabuda en la proposta.
La notícia és ja, a quarts de tres, d'abast mundial. La BBC i Radio France International se'n fan ressò. Seran les primeres d'una llarga llista. L'habilitat i rapidesa en la resposta del govern d'Espanya, però, provoca que el món en parli incloent ja el prematur cop de porta espanyol. Com aquell pare qui parla per sobre d'un nen quan aquest està dient quelcom que no s'ha de saber, Jorge Fernández Díaz i Alfonso Alonso han fet de tallafocs quan les compareixences no havien acabat. Rubalcaba no s'ha fet esperar.
La tarda veu com un degoteig de declaracions des de Catalunya i Espanya lluitaven per fer-se el lloc en les tertúlies de ràdios i televisions que, ara sí, han fet un gir de 180 graus. Tv3 fa una programació especial durant migdia, tarda i nit. Ningú se surt del seu discurs: Duran recorda que la independència no és l'únic resultat de la consulta. L'ANC hi dóna suport en un acte de responsabilitat que d'altra manera podria haver fet trontollar el dia. També ho fan Òmnium, l'AMI, UGT i CCOO. Cañas, de Ciutadans, irònic, busca destacar i destaca amb el seu “fumata estelada”. El PP i UPyD ja apel·len a la justícia i Rajoy remarca la “indisoluble unidad de España” per barrar el pas. Van Rompuy, avui a Madrid, ha aclarit que Catalunya passaria a ser un tercer actor en relació a la UE. Avancem, corrent crític del PSC, hi dóna suport, cosa que pot fer arribar als dos terços la majoria al Parlament a favor de la consulta proposada. I Pere Navarro? Llegint un comunicat, continua amb el mateix discurs que l'ha apartat d'una majoria que ara els deixa en total terra de ningú.
El debat s'allarga més enllà de les onze de la nit amb dirigents de primera línia de tots els partits a la televisió pública catalana. Sens dubte, la sensació és que, sense importar ara el devenir del camí que s'ha obert, el 12 de desembre de 2013 serà una data que les generacions que han de venir hauran d'estudiar a l'assignatura d'història de Catalunya.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
