ECONOMIA PASQUAL

Aprofito una setmana de més repòs per posar-me al dia de lectures pendents. I abordo la quarta edició (de finals del 2012) de “L’economia del bé comú” de Christian Felber. En uns moments on els europeus estem vivint més que ningú la sensació de final d’època, que hi hagi pensadors com Felber és un luxe, al marge que s’hi estigui més o menys d’acord. Les desviacions de l’economia de mercat ens estan portant a uns culs de sac, de la mateixa manera que ens hi van portar les economies planificades feixistes o comunistes. Des d’Europa hi ha un consens social cada cop més gran que les coses han de canviar. Altra cosa és que la gent estigui d’acord cap on. Són moments de trànsit. I per això cal seguir de prop les propostes d’economia pasqual com la de Felber. Pasqua que pels jueus commemora l'èxode d'Egipte durant el 1250 aC amb la fi del captiveri del Poble d'Israel i les 7 plagues. O Pasqua que en el calendari cristià vol dir Resurrecció.
Felber dedica el pròleg de la darrera edició a Margaret Tatcher i Angela Merkel amb la frase: “Sempre hi ha una alternativa” . Allà informa de l’extensió del moviment alternatiu entorn del concepte balanç del bé comú, amb centenars d’empreses a Àustria, Alemanya, Itàlia i Suïssa. El principi que defensa Felber és el què consta en la Constitució de l’Estat Lliure de Baviera: “Tota l’activitat econòmica serveix al bé comú”. La definició de bé comú només pot procedir de l’exercici d’una democràcia participativa i subsidiària, on els ciutadans no es limitin a votar representants cada quatre anys, sinó que tingui opinió sobre totes les qüestions d’interès. L’economia del bé comú té precedents parcials en l’economia solidària, les explotacions comunals, l’economia de l’intercanvi o l’economia del decreixement. L’economia caldria que passés de mesurar-se pels valors de canvi a mesurar-se per indicadors d’utilitat social.
Felber denuncia una de les principals estafes que es produeixen amb la globalització i la interferència entre grans grups econòmics i grans estats. Les teòriques condicions de l’economia de mercat  són incomplertes quan es tendeix a la concentració i abús de poder, a la interrupció de la competència i a la formació de càrtels perquè de fet el principi bàsic del lliure mercat, la transparència, no funciona. Per això es donen impactes asimètrics de la competència, els preus no corresponen ni a costos ni a necessitats reals i es produeixen atacs perillosos a la sostenibilitat. Tot plegat immers en una pèrdua de sentit del sistema, el deteriorament dels valors i finalment el qüestionament de la democràcia.
Felber proposa a canvi, una economia basada en el bé comú, de la que cal fer un balanç. La matriu del qual consta de dues coordenades, una de valors i l’altra d’entorn empresarial. En la primera, la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica i la transparència. En la segona, els proveïdors de l’empresa, els finançadors, els propietaris i treballadors, els clients, productes i serveis, l’entorn social. Una empresa – o un Estat- que aposti per l’economia del bé comú ha de complir 8 criteris: compromís, integralitat, capacitat de medició, comparabilitat, claredat, visibilitat, auditoria externa i conseqüències jurídiques. Els governs favorables a l’economia del bé comú han de premiar jurídicament i fiscalment les empreses que facin aquesta opció; opció que s’allunya de la competència sagnant per passar als nous paradigmes científics de l’evolució de la humanitat: éssers socials amb tendència a la cooperació, empàtics i amb un marcat sentit de la justícia i sensible a les vulneracions de les normes establertes pel comú.
En uns moments on el tardocapitalisme monopòlic avalat per l’Estat (pseudo del benestar) al servei de la seva casta, i aprofitant errors diversos, està acabant amb les restes de la protoeconomia del bé comú que les classes populars catalanes van bastir durant el segle XIX i principis del XX: Caixes d’estalvi i per a les pensions, Mútues sanitàries, d’enterraments i d’altres serveis, cooperatives de consum alimentari, cooperatives de treball i agràries….ens ha de venir Felber, per fer-nos veure que, en un recomençar permanent, caldrà tornar a arromangar-se per reinventar l’economia de la cooperació i del bé comú pel segle XXI. Perquè sempre hi ha uns quants humans que basen el seu benefici en el perjudici del bé comú i en el trencament de les seves normes.
Aquestes són les meves reflexions pasquals en una setmana on ha estat notícia que els BRICS per primer cop mostren tenir capacitat de condicionar a USA i la UE. On la UE i la Merkel continuen manant a Xipre i sobre Rajoy; i aquest, diu que refà el diàleg amb en Mas, quan el que fa és evitar que la fallida de Catalunya, s’emporti Espanya per davant. Aquest joc de nines russes que ens porten al cataclisme, necessita pensadors alternatius com Felber. Necessitem economistes pasquals per deixar endarrere les set plagues o per assolir la resurrecció.