Duran i Lleida inicia la retirada. Ho publica aquest diumenge El Periódico en un article signat pel mateix director. Sobta que no hagi fet la revelació a La Vanguardia. Que el director es mulli amb aquesta portada fa pensar que la informació l’ha obtinguda de la font primària. La fita és gran, si les informacions van en aquest sentit –Joana Ortega no ho ha desmentit aquest matí-, Duran i Lleida plegaria de les seves responsabilitats després de la proclamació de Felip VI com a secretari general de CiU, i com a president de la comissió d’afers exteriors del Congreso, però mantindria l’escó com a diputat i el lideratge a Unió. La notícia diu que no repetirà al Congreso però no descarta presentar-se en una llista separada a la de CDC en unes hipotètiques plebiscitàries a Catalunya.
Els resultats de les eleccions del 2012, les europees, la dimissió de Rubalcaba, l’abdicació del rei i l’abstenció de CiU… A Duran li han penjat la llufa, a CDC no el volen ni en pintura, i Mariano Rajoy ni se l’escolta. La tercera via no ven, els catalans no hem comprat el seu discurs i el polític d’El Campell sembla que finalment comença a adonar-se de que ha esdevingut simplement un tap per a UDC i per al procés. La influència del capità general de CiU ha anat a menys i a Madrid, en veure que ja no és un instrument útil per desactivar al president Mas i fer trontollar la coalició amb ERC, li fan el buit i li reclamen amb insistència que deixi la presidència de la comissió d’afers exteriors –UPyD també pressiona en aquest sentit. En un moment de Santiago y cierra España, l’Estat ja no apostarà per un català d’una coalició separatista.
A Convergència la notícia es rep amb prudència però amb alegria. Les diferències entre CDC i UDC s’han anat fent més i més grans a mesura que CDC, que és el partit gran, ha començat a abraçar els postulats polítics d’ERC com a soci, i del poble com a anhel. El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, ha aprofitat l’escletxa que s’obre per fer l’estocada final: “No sabem si té massa sentit que el portaveu de CiU a Madrid sigui qui renuncia a la secretaria general”. Verí pur. Duran, mentrestant, guarda silenci.
I mentre aquesta bona notícia donava una bona alegria al moviment sobiranista, el poble ha fet bullir el país amb la jornada castellera organitzada per Òmnium Cultural a les principals places d’Europa. Sota el lema “Catalans want to vote”, les millors colles castelleres del país han fet una demostració de l’anhel del poble a Londres, París, Roma, Ginebra, Lisboa, Berlín, Brussel·les i Barcelona. D’altres colles han omplert les places de Catalunya i també a Euskadi on avui s’han agafat de la mà al llarg de 130 quilòmetres per emular la Via Catalana i demanar el dret a decidir. Poc a poc, Euskadi inicia també la retirada. I Espanya es desfà. Mentre Catalunya aixeca castells per la llibertat i la democràcia, Espanya celebrava la darrera desfilada militar de l’encara rei Joan Carles I. Human Towers for democracy com deia Lluís Soler contra Spanish tanks. Tant a prop geogràficament i tant allunyats culturalment. Veuen ara per què volem la independència?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
