Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

Doncs, que hi fem ?

Des de que estem immersos en “el procés” quan hi han hagut eleccions estatals se’ns ha dit que era millor votar els nostres partits, per la dreta i per l’esquerra, […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 11/08/2016

Des de que estem immersos en “el procés” quan hi han hagut eleccions estatals se’ns ha dit que era millor votar els nostres partits, per la dreta i per l’esquerra, que per a tots n’hi ha –o ni havia-, perquè era important tenir la major representació possible al Congrés. Fins aquí tot és clar, entenedor i, fins i tot, lògic.

Però, per un costat topem en que per l’esquerra som independentistes i per la dreta ens hi hem tornat, i molt del vot de l’antiga CDC, no independentista, ha quedat orfe o s’ha perdut o, el que és pitjor, ha fet cap a partits que son l’antítesi de la idea d’aquelles singles que, durant dècades, representaven la gran massa central de l'electorat del país.

Si no n’hi hagués prou, els que hem votat l’opció hem fet el passerell en creure que a Madrid quants més millor pensant poder aconseguir fer més força i poder exercir, seguir exercint, la pedagogia, ja s’ha vist que inútil, vers qui ni se n’adona del que passa, ni entén, ni vol entendre, el que podem explicar.

Mai no fem memòria per recordar que, independentment del gruix de la nostra representació, en cap legislatura no s’ha aconseguit bo i res que ens hagi permès avançar o desenvolupar-nos com a nosaltres mateixos, amb els nostres propis recursos amb tota llibertat.

Que hi anem a fer, doncs ?. Que més dona si hi ha grup propi, si son 17 escons (9 ERC i 8 CDC) o si poguessin ser 75 o 50 ?. Sempre tindrem tota la resta que anirà en contra, quasi per sistema, de qualsevol iniciativa que s’olori que pugui afavorir Catalunya i els catalans. Sempre ha estat així, i ara, baix l’efecte de la contaminació anticatalanista ben inculcada, més.

Que anem a parlamentar on, uns volen i els altres permeten, enviar a la garjola els nostres màxims càrrecs polítics per haver permès la democràcia ?.

Amb quina cara s’han de mirar i que s’han de dir als passadissos, o prenent un cafè ?.

Que es vol ensenyar, que es vol explicar, que es vol dir a qui no vol escoltar ni la més petita insinuació per un diàleg entre persones civilitzades o, en aquest cas, entre polítics que haurien d’exercir, fomentar i facilitar la més pura democràcia ?.

Si tota la nostra representació allí ara és inequívocament independentista i aquí en tot moment us ompliu la boca de desobediència, independència, desconnexió, que punyetes hi voleu fer allí ?. 

Relacionats