El dilluns passat en la secció de cartes al director del diari el Mundo, va aparèixer un escrit on don José Ramón Meco, resident a Madrid és sorprenia i s’indignava que a Barcelona, fent-t’hi una estada a la nostre capital és va dirigir a un gran magatzem on volia comprar-hi hortalisses, però al ser-hi rotulades en català va esdevenir un problema.
Bramava per la defensa del consumidor vers aquest atac, i no comprenia la fi comercial d’aquest fet i volia una explicació que humilment vaig gosar-hi respondre’l.
Sr. Director:
En resposta a don José Ramón Meco a la carta publicada en el seu diari, referent-s’hi al fet que en els supermercats de Catalunya, però amb seu a Madrid, i veient-t’hi la seva enorme estupefacció vers la retolació en català, que tanmateix reconeix que no en té – o disposa – de la mateixa arrel que el castellà.
Evidentment sap que el català – llengua provençal – i el castellà – llatí antic, llegeixi’s Real Acadèmia -, són llengües de diferent llinatge.
És va trobar a Barcelona de viatge i és va quedar estorat en una parada d’hortalisses, on també reconeix que en disposava dels seus corresponents i pertinents cartells informatius ben visibles, però vilment incapacitats de fotografies il·lustratives.
La fi comercial, don José Ramón Meco, és saber fer-hi arribar un missatge al public habitual – client autòcton -, realitzan-t’hi una posició estratègica referent i identificativa, com succeeix diàriament en qualsevol dels països avançats socialment i culturalment del món.
Ja que un enciam, tomàquet, pastanaga o patata, no es transmuta en unes altres classes d’espècies mutants o marcianes, vagi on vagi del planeta.
A més, dins d’Europa existeix una moneda denominada euro, que l’hi permetria igualment realitzar-hi sense cap mena de problematica, el seu ràpid i posterior càlcul de tots els seus preus.
