Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Cal doblar l’aposta de Mas

Disculpeu-me la immodèstia: l’abril del 2014, preocupat per l’evident desacord sobre quina era la millor manera de continuar endavant després del tan previsible vet del TC a la Consulta, vaig proposar […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 27/11/2014

Disculpeu-me la immodèstia: l’abril del 2014, preocupat per l’evident desacord sobre quina era la millor manera de continuar endavant després del tan previsible vet del TC a la Consulta, vaig proposar una solució molt semblant a la que ha posat damunt la taula el president Mas: unes Referumdàries. Es tractava d’evitar a tota costa la imatge de divisió que es va desencadenar després del 14 d’octubre, amb la imposició unilateral del nou 9-N per part del Gran Timoner. El que menys em va agradar de dilluns va ser justament això: que com si no haguéssim après dels darrers mesos, el plantejament del president va ser, novament, o compreu la meva oferta o tot se’n va a fer punyetes. En l’altra cantó de la balança, però, de forma prou contundent, la proposta de Mas va aconseguir començar a esvair molts dels dubtes que fins ara planaven de partidisme i personalisme, amagats rere una hipotètica llista de país.

Per aquest motiu, crec que la societat civil organitzada i els altres partits implicats si és que decideixen comprar l’oferta presidencial, són obligats a marcar unes quantes condicions per fer-la encara més sòlida:

1) La llista no ha d’incloure en posicions capdavanteres cap polític, si més no, cap de les primeres espases, i en tot cas no de CiU o ERC; es tractaria de combinar-hi perfils tècnics i d’activisme social, a fi d’intentar, també, falcar una possible fugida de vots pel descontentament creixent dels ciutadans envers la partitocràcia.

2) Els candidats no han de ser proposats per quotes de partit, sinó que, a partir dels avals de la societat civil, han de ser escollits en un mega procés de convenció nacional, de primàries, que es podria organitzar, per exemple, a les delegacions de l’Òmnium i l’ANC arreu del país; i sobretot, caldrà convidar gent per a una llista molt pensada en clau àrea metropolitana, perquè a les fronteres ideològiques del sobiranisme aquesta llista serà feble.

3) És imprescindible una major concreció del full de ruta sota dues premisses fonamentals: atesa l’excepcionalitat d’un Parlament amb una majoria apartidària, el període entre les eleccions Referumdàries i les Constituents ha de limitar-se estrictament a només un any (el que marca la llei electoral) i ha de preveure el mecanisme de pressió d’una DUI en cas que es certifiqui la previsible negativa espanyola a qualsevol negociació: només serà possible forçar el govern espanyol i les institucions europees a seure a la taula de negociació quan els fets consumats de la inestabilització econòmica els obliguin a fer-ho.

Relacionats