Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

On els pobles fantasmes existeixen

|

- Publicitat -

La vall d'Owen és una vall ampla i semiàrida que s'eleva a més de mil metres sobre el nivell del mar i que transcorre de sud a nord a través de 120 km, entre Sierra Nevada i les muntanyes d'Inyo. És un escenari sobri, salat, eixut i de contrastos perquè si ens poguéssim elevar prou podríem veure alhora el Whitney, que és la muntanya més alta de California, i la zona de Badwater al Death Valley, el lloc més profund dels Estats Units. Al capdemunt de la vall, passat Mono Lake i deixant l'autopista 395, trenco a la dreta, agafo una pista de pols que, mentre puja, es va obrint durant 5 km la vall de Bodie. En pocs quilòmetres arribo a la cota 2.500 i, en un canvi de rasant, hi trobo l'esplanada amb el que queda de Bodie, segurament el poble fantasma més impressionant de tota Califòrnia.

Bodie ha mantingut uns 100 immobles dels milers que tenia i una gran part de la trama urbana. Per aquells carrers, ple de pols i herbotes, o de neu i torb a l'hivern, s'hi batien en duel pistolers, hi corrien les prostitutes buscant homes i sobretot els seus dòlars i no passava cap dia que no hi hagués alguna batussa a qualsevol dels centenars de salons de la ciutat. Es comenta que s'hi van arribar a aplegar fins a 10.000 persones humanes, totes elles mogudes pels nobles valors que la febre d'or va despertar arreu de l'oest salvatge. Hi va haver varis diaris, cementiri, estació de tren, una oficina de Wells Fargo, un fumador d'opi, un temple Tao i tot tipus de serveis imaginables que una ciutat d'aquelles dimensions necessitava. Fins i tot, putes filantròpiques tan famoses com la Rosa May, o belles jugadores de poker sense escrúpols com la Madame Moustache. L'opul·lència a Bodie es media per cabassos, i després per vagonetes i després per vagons de tren, d'or i argent que aquells pioners extreien del subsòl. Allò va durar tan sols 10 anys i els seus habitants van veure, ràpidament, com aquella ciutat de pols, cobdícia i luxúria va caure en poc temps en la decadència i l'oblit.

Publicitat

Passejo enmig de ferralla i munts de fusta en forma de magatzem o perruqueria i deixo escolar els minuts i les hores mentre em vaig quedant sòl. Els pocs visitants que s'hi arriben van marxant a mesura que cau el sol. Corprès per la magnificiència tel·lúrica del lloc, agafo el cotxe ja entrat el capvespre i torno a la civilització. Ara penso que el millor consell que m'hagés pogut donar la dona de l'hostal, esmorzant aquell matí, era el mirar bé l'estat del cotxe. Passar la nit al desert no li recomano a ningú.[soliloquy id=”225986″]

Publicitat

Opinió

Minut a Minut