Diumenge, 14 d'agost de 2022 - Edició 1480
La República

Diari de precampanya (IV): la revolucionaria

La majoria de rectors de les parròquies catalanes pagarien per predicar davant de més de mil persones, com ho va fer la benedictina Teresa Forcades aquest divendres a Vic en […]

Xavier Ginesta 06/10/2012

La majoria de rectors de les parròquies catalanes pagarien per predicar davant de més de mil persones, com ho va fer la benedictina Teresa Forcades aquest divendres a Vic en la inauguració del Fòrum de Debats. Forcades trenca el tòpic que diu que a la societat postmoderna no li interessa la religió; de fet, a la majoria se li entravessen les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) cada vegada que hi ha eleccions i, més ara, que alguns bisbes també participen de la demagògia que envolta els defensors de la unitat d’Espanya. La CEE, exemple segons Forcades de “l’aliança entre el canó i la Creu” que moltes vegades ha representat la jerarquia eclesiàstica. Ella, però, parla des de la “pluralitat de les comunitats eclesiàstiques de base” i això l’apropa als debats socials més comuns. És una abanderada de “l’Evangeli com a senyal de progrés social alternatiu”.
 
Forcades té mil persones davant cada vegada que predica perquè actualitza vivament el discurs teològic, l’adapta a l’estrès d’aquesta modernitat líquida i el fa entenedor per a tothom, creients i no creients. Asseguts a les butaques de la sala s’hi podien veure des de iaies de missa, joves musulmanes amb el vel i, fins i tot, representants de la CUP local, que aprofitaven la jornada per recollir firmes per una ILP sobre la dació en pagament i que, segurament, van ser els primers en aplaudir quan la benedictina va pontificar: “No vull una independència finançada per La Caixa”. Moment àlgid de la conferència, que s’estructurava al voltant dels conceptes d’ètica i capitalisme, i permetia a Forcades desgranar els tres grans drames d’aquesta societat: “La fal·làcia del lliure mercat, la fal·làcia de l’estímul a través del màxim benefici i la crítica a la plusvàlua”.
 
La monja Forcades és una revolucionaria del segle XXI. Actualitza el discurs de Joan XXIII –“si continuem sense estar atents als signes dels temps, no sabem què pot passar a nivell institucional”– i renova les aportacions de la teologia de l’Alliberament –allunyades clarament de la concepció de l’Església de Benet XVI– que tant van contribuir a l’alçament social d’Amèrica Llatina entre els seixanta i els setanta del segle passat. Leonardo Boff i Pere Casaldàliga, lectures de capçalera. “Hi ha molts llocs on els cristians saben que s’han de formar a través d’actituds que ja no esperen ser sancionades des de les estructures de l’Església”, va aclarir. Actituds d’altruisme, compromís social i formació espiritual que van molt més enllà del què l’educació religiosa reglada ha inculcat històricament dins de nosaltres, i més als espanyols. De fet, és la manera com Forcades entén l’educació: “Educar, no per adoctrinar, sinó per tenir esperit crític. Evitar la dispersió entre la part intel·lectual i la part emocional de l’ésser humà”.
 
Crítica amb tot, no només amb el monopoli de les farmacèutiques que és el què li va donar projecció pública durant l’epidèmia de la grip A. Parla de “renegociar el pacte social i de represtigiar la política” per fer-la més propera a defensar la voluntat de la majoria. És d’aquelles, al cap i a la fi, que posats a parlar d’independència –impossible d’evitar en la conjuntura actual– no l’entén si no ens porta a un món més just. Però, també aquí, tira de la seva formació teològica per explicar el significat d’aquest concepte: “Ser independent no és anar cap un món més aïllat, sinó que és anar en contra de la uniformitat. La única manera de continuar units és des de la irreductivilitat personal, on la llibertat és l’element fonamental i que a nivell de poble vol dir autodeterminació”. No és massa diferent de la manera com entén la seva Església: “La concepció de puresa d’una religió tampoc m’atrau”. Entre el fariseu i el publicà, ella també s’identificaria amb aquest últim.