Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

D’eufemisme en eufemisme i ara tiro per la llibertat

Des de la segona legislatura d'Aznar, el país es segueix desfent inexorablement a les mans de qui el governa. Ni Zapatero, ni Rajoy, o Rosa Díez, Rubalcaba, Susana Díaz o […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 18/02/2014

Des de la segona legislatura d'Aznar, el país es segueix desfent inexorablement a les mans de qui el governa. Ni Zapatero, ni Rajoy, o Rosa Díez, Rubalcaba, Susana Díaz o Chacón. Cap tindrà res a fer. Els flancs oberts són molts, i una lleu recuperació econòmica només servirà per fer un lífting d'imatge a qui ocupi en aquell moment la Moncloa. Si no hi ha un canvi en el model de societat, segurament suscitat per una revolta popular -desitgem que pacífica-, la història s'anirà repetint.
 

A Catalunya, la nostra missió és seguir treballant per la independència, si volem escapar d'aquesta voràgine malèvola de dirigents incapaços de legislar correctament, lladres, i feixistes que donen lliçons de moralitat; també amb sotana. Hem de confiar en la viabilitat d'un Estat català, a raó del PIB, la capacitat d'esforç i la iniciativa empresarial que són algunes de les potents armes que desplegarem. Quan això es combina amb una legislació i una recaptació tributària pròpia no dependent, l'èxit és possible.
 

Els empresaris, ja ho dèiem l'altre dia, son un altre món. Ahir, en una trobada empresarial, Joan Rosell (CEOE) i Gay de Montellà (Foment), defensaven el diàleg per afrontar el procés i les demandes de Catalunya. Diàleg és l'eufemisme que han trobat els poders fàctics i les elits en general per evitar el debat frontal i els posicionaments clars a favor o en contra del dret a l'autodeterminació. Parlem dels que no es volen mullar massa, altra cosa són els Lara & co. Ahir, en aquella mateixa trobada empresarial, Gay de Montellà podent anar més enllà, va tornar enrere i va tornar a reclamar el pacte fiscal. Pacte fiscal és aquell eufemisme que es va inventar CiU per evitar demanar específicament el concert econòmic, sabedors que mai ens el donarien. Una paraula suficientment àmplia com per ocultar un nou pacte de peix al cove.
 

Però el país va fer un pas endavant, i a la Moncloa no són idiotes. Rajoy va dir que no al pacte fiscal, i el govern va demanar el dret a decidir, un altre eufemisme per no haver d'utilitzar el mot autodeterminació. Avui Mas ja s'ha vist abocat a esclarir cada vegada més el seu discurs,  perquè el país ho demana i Europa hi té l'ull posat.
 

Ahir, Rosell i Montellà van acabar les seves intervencions dient que no era el seu paper, com a empresaris, el d'implicar-se en aquest procés; però avui dimarts, just un dia després de d'inhibir-se, han tornat amb el mateix discurset de la pluja fina antisobiranista. Desafortunadament per aquestes elits, avui han topat amb el mateix president Artur Mas, el Cercle Català de Negocis, i Oriol Junqueras. Tots tres, han anat responent a aquests representants empresarials al llarg del dia. De fet, el que fa la CEOE i Foment, és el mateix estil de campanya subliminal que fa Barroso des d'Europa: no vull interferir, però difícilment us acceptarem a la UE; perquè sinó, els Estats no em tornaran a votar com a president de la Comissió Europea. Aquesta darrera vel·leïtat del portuguès, li ha costat una advertència des de la Comissió Europea, i una contundent resposta des d'Escòcia. Les antigues nacions que hem fet possible aquest continent, no abaixarem els braços tant fàcilment davant del poder.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols