La jornada d’avui ha estat farcida de debat i de successos diversos al voltant del procés. El president ha nomenat els nous i efímers consellers. Neus Munté substitueix Joana Ortega a la vicepresidència, Meritxell Borràs passarà a Governació i Relacions Institucionals, Jordi Jané Interior, i Jordi Ciuraneta Agricultura. Un govern “cent per cent compromès” amb el “Sí-Sí”, segons el president. Els canvis són a nivell estètic car només queda un mes de legislatura efectiva, però Mas pretén acabar el mes amb fermesa i no donar imatge d’inestabilitat. Tampoc ha aprofitat per estalviar-se l’entrada d’ERC al govern ja que considera que Junqueras va decidir anar per separat amb el tema de la llista unitària, i ara no tindria sentit fer un govern conjunt malgrat es pressuposa que després de les eleccions sí que hi haurà d’haver govern de concentració nacional (una antiga proposta de Carod-Rovira) amb una implicació de la CUP que encara que sigui des de fora, doni estabilitat al govern.
Precisament aquest ha estat l’objecte principal de l’entrevista que li ha realitzat avui Mònica Terribas al Palau de la Generalitat. Està en boca de tots els tertulians, i a les tintes de tots els diaris des de la conferència de dissabte a Molins de Rei. Què proposa exactament el president? Quines són les seves intencions reals?
El president, en el fons, ha recuperat la darrera proposta de llista unitària que va fer al gener, de forma maquillada i corregida. Aleshores, davant la negativa de CUP i ERC a fer una llista conjunta va tenir l’ocurrència àmpliament criticada de cedir però sota la condició que només la seva llista aglutinar els independents. Ara, el president no s’ha expressat en aquests termes, i prefereix atraure les entitats cap a una llista “amb” Convergència que haurien de liderar aquestes mateixes entitats.
Com bé saben, aquí està la controvèrsia. Per què embolica ara les entitats quan tot estava lligat i pactat? És conscient que pot provocar un cisma en el sí d’una societat civil que s’estava preparant per afrontar el darrer i més difícil 11S en una situació ja de per sí precària? Mas ha aclarit que abans de llençar la proposta a Molins de Rei dissabte, va trucar per avisar tant ANC com Òmnium i AMI. Avui s’ha reunit amb ells per concretar-los amb més tranquil·litat la proposta, i traspassar-los el problema amb més calma. Les entitats s’han donat uns dies per respondre.
Aquests dies seran els que la societat catalana patirà la repetició del desgast del debat sobre la llista unitària que es va viure al Nadal. Aquesta vegada, la proposta presidencial ha trobat una mica menys de complicitat entre tothom, ja que el fràgil equilibri de les entitats està en joc, i també perquè ja hi havia un pacte i un full de ruta subscrit. És per això que Mas s’ha expressat utilitzant un vocabulari que desdibuixa la fina línia entre el polític messiànic i el president màrtir.
Mas ha tirat d’afirmacions com ara “m’ho jugaré tot al cent per cent”, la qual cosa també faran la resta de partits del ‘Sí-Sí’. També ha posat en valor –cosa que ningú posa en dubte- la pressió que està suportant i el risc que va prendre amb el 9N i les querelles que criminals que arrossega com a conseqüència d’aquella consulta. D’altra banda també ha dit que la llista és “amb” el president i no “del” president, però tot i que sigui liderada per les entitats, a ningú se li escaparà que la llista serà la de l’àmbit de convergència, precisament perquè seguiran havent-hi dues llistes més. Mas ha dit que només liderarà la llista “si no hi ha més remei”, una afirmació una mica excessiva i propera a aquest esperit que cerca l’èpica abans d’hora.
El punt que genera més dubtes és quan el president sembla que demani un cert retorn a les entitats per la fulla de serveis i el pas endavant que ha realitzat com a cap de govern: avançar les eleccions de 2012, convocar el 9N, i ara unes plebiscitàries cercant la màxima unitat entre partits i ara entitats, tal i com demana la societat civil. S’ha notat en el moment en el qual demanava responsabilitat de país a aquestes entitats en tant que president. Tanmateix, també ha reconegut que acceptarà si li donen el ‘No’ i seguirà endavant. És en aquest i només en aquest cas, segons ell, que encapçalarà la llista de CDC ampliada, com una de les tres llistes del ‘Sí-Sí’ que podrem votar el 27S, tal i com està establert als acords del 14 de gener.
Sobre aquesta qüestió, les entitats tindran la darrera paraula mentre el temps segueix corrent. Si la situació no es resol de manera favorable per tothom, i ràpidament, l’onada sobiranista no arribarà a la costa. Mentrestant,Rajoy repassa cofoi la portada del Marca a l’espera del possible naufragi.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
