O bé estava tot estudiat, o és que realment l’article de David Fernàndez dimecres passat sí que ha estat miraculós. El cas és que el matí següent del text del cupaire insígnia, el partit antisistema i Junts pel Sí reprenien converses després d’una setmana més que tèrbola, amb la reunió de la CUP a Manresa diumenge passat. A més, aquest divendres el diari ARA ha publicat una llista de 20 propostes que la candidatura encapçalada per Raül Romeva ha ofert als anticapitalistes per un pla de xoc social en la legislatura que ara comença. S’entén que a canvi de la investidura de Mas o, millor dit, a canvi d’anar junts cap a la independència fins al final a partir d’ara. Aquest és el quid de la qüestió.
Dos diputats cupaires que reelegeixin Mas no servirien d’absolutament res si a partir del dia de la investidura +1, els d’Antonio Baños i Anna Gabriel s’han de posar a fer oposició i votar només ‘tot allò que faci referència a la independència’. No és possible, quan la investidura estigui resolta i el govern format, el fet de marcar perfil partidista s’haurà de deixar a la porta del Parlament, i s’haurà de funcionar com un bloc més unitari i fort que la roca granítica. No és possible perquè a partir del gener, si tot va bé, tot el que es voti al Parlament, absolutament tot, farà referència a la independència. Hem d’aprendre del Tribunal Constitucional i de l’espanyolisme ranci la solidesa que mostren en els moments importants.
En efecte, la cambra de representants catalana esdevindrà clau, com a mínim a mercè de les 20 mesures que Junts pel Sí posa sobre la taula. Per començar, només tres es podrien desenvolupar amb els pressupostos prorrogats, que són garantir l’alimentació dels infants en situació de pobresa, aplicar la llei de mesures urgents per reallotjar les famílies desnonades i aplicar la llei contra lapobresa energètica –per bé que s’entra en contradicció amb el TC.
Set mesures més necessiten d’uns nous pressupostos, i ningú acceptarà noves negociacions maratonianes pels números del 2016. Les propostes en aquest sentit són: recuperar la consideració de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu i retallar-ne restriccions, reduir llistes d’espera hospitalàries, garantir la prestació de dependència a tothom qui en té el dret, contractar més professors a escoles de barris amb dificultats econòmiques, caminar cap a la garantització d’escoles bressol amb preus públics per tothom, augmentar el parc públic d’habitatge i recuperar la llei de barris.
Les deu restants són les que xocarien més amb la legalitat espanyola, com ara augmentar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros, instaurar la dació en pagament, fomentar l’economia social i cooperativa, crear un banc públic, reinstaurar l’impost a la banca i els tributs verds fulminat pel TC, crear una policia fiscal, aturar el traspàs del cànon de l’aigua cap a empreses mixtes i privades, caminar cap a un major ús de les energies renovables, garantir que es retirin els concerts educatius quan caduquin al centres educatius no mixtos i revisar la posició de la Generalitat com a acusació en processos judicials amb rerefons polític.
Tot sembla possible aquest divendres, ja que la CUP ha dit que està receptiva, tot i que s’ha de concretar i posar data a les mesures –que ja estan quantificades-. Però després de tantes turbulències, qualsevol diu blat. Ens haurem d’esperar al dia 27. Mentrestant, ens haurem d’entretenir amb una campanya electoral que molts ja escoltem de fons, sense massa interès, com si fos la campanya… D’un altre país.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
