Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Demanar almoina al Senat espanyol

            Si n’hi ha encara que necessiten saber per què s’ha de treballar tenint com a únic nord la independència i res més, l’únic que han de fer és analitzar […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 17/05/2010

            Si n’hi ha encara que necessiten saber per què s’ha de treballar tenint com a únic nord la independència i res més, l’únic que han de fer és analitzar com ens tracten devers Espanya. Quasi tots els partits, que formen la Cambra territorial a excepció del PP i qualcú del grup mixt, han aprovat prendre en consideració una proposta per estudiar la possibilitat que un dia, quan es pugui i hi hagi les condicions necessàries i no traumatitzi ningú es pugui donar una altra passa, per saber si poden començar a estudiar quan podran posar en marxa l’estudi per veure si és possible que les parets del Senat puguin sentir parlar en les ferotges llengües perifèriques sense que els caigui la pintura ni tremoli l’edifici. Això va per llarg, segur que pot durar més que la decisió de tombar l’Estatut català, ja que creuen que és una manera de fer desaparèixer la possibilitat de l’existència de l’Estat Català.

             Més amunt parlava d’analitzar. El PSOE vol calmar els més indomables del PSC, i per això accepta aquest alentiment d’aquest possible estudi, per veure si un dia a l’any o dos, autoritzaran alguns dels indígenes a esbravar-se. Però el cas més clar de rebuig i de representació del pensament espanyol l’expressa el PP. Anem a veure quins són els seus arguments:

            Els d’aquest partit espanyol i únicament espanyol creuen que és un disbarat il•lògic, pintoresc i d’un espantós ridícul que els senadors s’hagin de posar un aparell a les orelles per escoltar parlar en “las otras lenguas”, quan tots són capaços de fer-ho en castellà. És per aquesta lògica que pel sol fet d’haver après a parlar en una segona llengua, ara quedam condemnats a no poder parlar en la nostra. Això significa que no s’hauria d’haver après obligatòriament el castellà, i segur que ara podríem parlar en català en anar al Senat espanyol a explicar qualsevol qüestió, així com es fa en la llengua de qualsevol personatge estranger que hi arriba, per les circumstàncies que siguin. Segons el PP, l’única manera de poder parlar en català allà és que siguem independents i estrangers o de Catalunya Nord, o de l’Alguer.

            Un altre dels seus tristos arguments és l’econòmic. Ja ho sabeu, allò de la crisi. Si resulta que els promotors de la idea valoren el cost en 120.000 euros anuals (el sou d’un qualsevol dels milers d’assessors que existeixen), els del PP diuen que serà més d’un milió d’euros i aquesta xifra és utilitzada pels seus altaveus que acudeixen a les tertúlies a posar els espanyols en contra de Catalunya, com és el cas d’un tal Rojo (d’extrema dreta amb aquest llinatge?) devers el programa d’en Jordi González, on va menysprear “las otras lenguas” i qualcú va fer que el públic aplaudís (segurament a canvi d’un entrepà i beure). Aquest cost suposa solament cèntims d’euro si ho comparam amb els milers de milions que se’n duien cap a la l’Altiplà castellà. Per tant, segon argument; facem que no hagin de gastar cap euro, perquè cadascú que parli en una “otra lengua” ho faci al seu propi Parlament, que representi un estat independent. Si no ens hi volen, més que per a explotar-nos. Què hi fem, per allà?

            El PP, dins el seu argumentari de sempre, el d’aquell senyoret del bigotis que parlava català en la intimitat, considera que a “España” només existeix una sola llengua oficial que és el castellà, i que la resta, “las otras lenguas” són cooficials a les diferents comunitats autònomes, de tal manera que afirmen amb cara de tenir més raó que la persona més assenyada, que Espanya no és un estat plurilingüe. I que això de “tantas lenguas” al Senat només podria passar a un lloc així, però com que són d’un lloc, “España”, que té una llengua única, al seu Senat, només s’ha de parlar en aquesta llengua única. Queda més clar que l’aigua, qui no ho vol entendre, serà perquè li manca enteniment. No ens volen. Si volem un Senat on es pugui parlar en català, ha de ser en el nostre Senat, en el que pot tenir un país independent.

            Per acabar, us diré una cosa que molts ja sabem, però que n’hi ha encara uns quants que no ho volen entendre. El PP és un pou de ciència per treure des del més profund del coneixement arguments independentistes, que ens marquen el camí, algú l’altre dia em rectificava, la drecera, per assolir la independència. No cal anar a demanar almoina devers Madrid.