Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Dels millors a ser l’escòria

|

- Publicitat -

Diu la cançó, entre altres tòpics,  que València és la terra de les flor, de la llum i de l’amor, vaja, una  mena de paradís terrenal. Serà per això  que els valencians, al viure tant feliços en el nostre privilegiat Edèn, som  solidaris de mena. Agraïts i cofois som experts en jocs florals i ofrenes de tot tipus: el bon valencià, el valencià políticament correcte, és aquell que la seua valenciania la demostra ofrenant. Afortunats com som d’aquesta gràcia divina, els polítics que ens han governat ( i que ens governen), durant  anys i panys han volgut ser els primers en donar exemple i, per això, en lloc de defensar ací, allà i on siga els interessos de tots els valencians, s’han dedicat a ser fidels a l’esperit de la lletra de l’himne, que tant els hi agrada i que canten amb tanta passió.
Tot i així, i ara que les coses van maldades, a mi em fa l’efecte que alguns comencen a obrir els ulls i, almenys, comencen a dubtar públicament que no s’hi pot estar ofrenant contínuament a canvi de res. En aquesta línia, m’ha cridat l’atenció  les declaracions del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i el de Lo Rat Penat Enric Esteve, totes dues la mateixa setmana.
  El popular Rus, agosarat com és ell, en la reunió del partit per preparar el congrés nacional que se celebrarà a Sevilla en febrer, va criticar obertament que, en constituir el Govern,  Mariano Rajoy s’haguera oblidat dels valencians. Va recordar la contribució del PPCV a la seua victòria, al que l’organització valenciana “sacó de las tinieblas”. El president de la Diputació va anar més enllà, tot i afegint que “hemos aportado el 12% de votos y no se nos puede tratar como si fuéramos Guinea Ecuatorial. Hemos pasado de ser los mejores a ser la escoria”.
Tres dies després, i des de l’esmentada institució cultural que des de la transició ençà ha destacat pel seu  espanyolisme ranci i per la seua obsessió anticatalanista, el seu president Enric Esteve es queixava que els valencians hem estat moltes vegades “ofrenant noves glòries a Espanya” per a després ser “injustament discriminats pel Govern en el sistema de finançament”. Fins i tot afegia que “ no ens ha tocat ni la “predrea” en el repartiment de càrrecs del Govern de Rajoy”.
Totes dues declaracions, i des d’institucions ben diverses, són una prova fefaent que fins i tot des dels sectors més espanyolistes de la societat valenciana s’alcen veus crítiques que gosen manifestar públicament que “l’ofrenada Espanya”  no ens tracta com cal als “ofrenadors valencians”. En la darrera legislatura el PPCV va insistir una i mil vegades que el Govern del president Zapatero discriminava els valencians. Ara que governen ells, amb els importantíssims vots del País Valencià, Rajoy s’ha oblidat dels valencians. Però, el més trist de tot, és que  aquesta realitat es repeteix legislatura rere legislatura, fins i tot jo diria segle rere segle. És increïble la capacitat “d’ofrenar, de donar, a canvi de no rebre”  que tenim els valencians. Rus es queixa que ens tracten con si fórem Guinea Equatorial. L’exemple, al meu parer, és força desafortunat però molt bé hauria pogut dir que ens tracten com si fórem l´últim pet de l’orgue: en el sistema de finançament, en les infraestructures, en competències, en ministres, en càrrecs polítics decisoris…
Fet i fet, aquesta “valencianidad bien entendida”, portada a terme pels partits espanyolistes que ens han governat fins ara als valencians, ens ha portat on som. Una “Comunidad” empobrida i endeutada, sense cap pes polític en els òrgans importants de decisió del Govern. Una societat anestesiada, amb molt poca capacitat de reacció davant el descarat menyspreu i espoli de l’estat. Una societat emmirallada pels esdeveniments de cartó pedra i que s’hi conforma amb les engrunes. Una societat governada per una colla de llepons corruptes que sempre tenen el pessebre a vessar i que quan alguna vegada se’l  hi veu la merda, i s’han d’enfrontar amb la justícia, algú, “por los servicios prestados” remena Seca i Meca perquè no els hi passe res.
El president de Lo Rat Penat, en els darrers Jocs Florals,  acabà el seu discurs dient : “ Valencians, defenguem la nostra terra. Ajuntem-nos, germans. Perquè mentre altres recullen els fruits de la nostra victòria, el poble valencià no pot estar parat” Quanta raó que té. L’única manera de recollir els fruits del nostre esforç és passant d’ofrenar ( ja està bé!!) i exigint el que és nostre i això, amics i amigues, mai no ho faran els partits espanyolistes. Doncs això, ajuntem-nos, valencians.

Alcoi, 26-01-2012

Publicitat

Opinió

Minut a Minut