Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Dels catalans només els interessen els imposts?

                 He arribat a fer-me aquesta pregunta (amb resposta) després de veure com es persegueix tot el que té a veure amb qüestions catalanes. Quan es parla tan malament […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 28/08/2014

    
            He arribat a fer-me aquesta pregunta (amb resposta) després de veure com es persegueix tot el que té a veure amb qüestions catalanes. Quan es parla tan malament del poble català, dels seus dirigents, dels seus partits majoritaris, de l’educació que s’imparteix a l’escola, de la seva llengua, del seu tarannà…, o com s’actua contra els qui el defensen, em fa pensar que la solució seria deixar que aquest poble no hagués de ser durant més temps espanyol per imperatiu legal, però com que no és així, sinó que es vol, fort i no et moguis, la seva submissió, és perquè alguna cosa, o molta cosa hi tenen a guanyar, encara que no ho vulguin reconèixer, fent unes balances fiscals a mida.

            Aquí tenim unes quantes proves de l’estimació espanyola per Catalunya:

            A Vladis Dombrovskis, exprimer ministre lituà, se li va ocórrer, referint-se al dret a decidir dels catalans, fer l’afirmació següent:“Si hi ha una voluntat del poble, una demanda clara d'un referèndum, val absolutament la pena parar-hi atenció i mirar les opcions sobre com abordar-ho”. Això ho va dir ara fa prop d’un any. Quan ha estat la persona indicada per rellevar Van Rompuy com a president del Consell Europeu, Rajoy ha advertit els socis de la Unió Europea que no pensava acceptar-lo. Tornau llegir la frase que va dir aquest diputat lituà i intentau cercar on es troba la gravetat que mereixi la venjança del Govern espanyol. Abans havien intentar fer-lo rectificar i no ho havien aconseguit. Ara estaran ben contents.El seu homòleg lituà, Algirdas Butkevicius, també va donar suport al procés en assegurar que “cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació”. Ja veurem quan Espanya tengui l’oportunitat, com li farà pagar aquesta llibertat d’expressió no desitjada.

            El proper 29 de novembre se celebrarà a Dakar una cimera de l’Organització Internacional de la Francofonia. El president Mas havia sol·licitat durant el mes d’abril que se’l consideràs com a “convidat especial”, ja que aquest estatut es concedeix a persones que representen entitats o col·lectivitats no sobiranes. L’única condició és que l’Estat on està inclosa aquesta institució ha de donar el vistiplau a la invitació. El Govern espanyol, en lloc de concedir-la, la vetada. Per què deu ser?

            Jordi Galí, autoritat mundial en política monetària, ha estat proposat per ocupar el càrrec de director d’investigació del Banc Central Europeu, càrrec tècnic però de molta importància, però com que Galí pertany al col·lectiu independentista Wilson, el Govern espanyol està intentant vetar-lo. És que no hi ha llibertat d’associació? És que no hi ha molts col·lectius antiindependentistes?

            Susana Díaz, presidenta de la Junta d’Andalusia, ha rebutjat la petició del col·lectiu independentista “Súmate” que li va reclamar fer una trobada i explicar-li els seus objectius; en canvi s’ha reunit amb la plataforma antiindependentista Societat Civil Catalana, que també li va proposar aquest encontre. A això, aquí li deim “fer parts i quarts”. A la presidenta li correspon escoltar tots els andalusos.

            A un supermercat de Barbastre, pertanyent a la comunitat autònoma d’Aragó, han hagut de retirar una botifarra fresca que només estava etiquetada en català. El fet no és que no estàs etiquetada en castellà, que només canvia una lletra, la “o” es converteix en “u”, sinó la quantitat de crítiques de to anticatalanista que ha rebut el supermercat, especialment de la plataforma aragonesa “No hablamos catalàn”, que segurament s’hauria de dir “No hablamos Lapao”. En aquest supermercat, el whisky ha continuat etiquetat solament en anglès, sense cap tipus de problema. Tota aquesta gent, què deuen estimar dels catalans?