L'actualitat mana. Els esdeveniments se succeeixen vertiginosament i el que ahir era notícia avui sembla història. Amb el Qatargate encara calent i sense haver paït el multigates -el petit mostreig de gates i marros que comentàvem la setmana passada i que afectarien presumptament al nostru president Sandrusku Rosell– de cop i volta ens arriba el “papagate”. O potser millor el “PAPAGATE”, amb majúscules, doncs no és gens habitual veure l’abdicació, renúncia o dimissió del papa de Roma. Inesperada i sorprenent notícia que ha trastocat lleugerament les intencions que teníem per avui. Pels vaticanistes en general i per la Paloma Borrego en particular, segur que és un qüestió de competència exclusiva del esperit sant, però per qui subscriu aquestes línies, instal·lat des de fa anys en la ateicitat extrema -apostasia inclosa-, la renuncia del papa obeiria a qüestions terrenals. Vatileaks, pederàstia, lefevrisme, Cúria romana, Opus, sectes diverses i banca vaticana entres d'altres. Dels escàndols no se salva ni déu, ni el Va Net. Massa ¨cadàvers” a l'armari.
I parlant d'armaris…corramos un tupido velo.
També és mala sort que la notícia de la renúncia del papa hagi eclipsat el ressò que encara durava de l'èxit del cap de setmana quan, per fi, el president Rosell podia jugar un partit en horari infantil tot omplint el Camp Nou de centenars i centenars de nens. Per en Sandrusku ha estat molt dur haver de renunciar a la missa de dotze a Sant Gregori Taumaturg, el braç de gitano, l'ampolla de Delapierre i els canalons a ca la mamà, però el sacrifici s'ho valia. Tot sigui pels nens. Ai! els nens!
El que no ha pogut eclipsar l'anunci papal és el devessall de notícies que segueixen apareixent sobre la corrupció generalitzada. Especial menció per l'exclusiva del Mundo sobre el rocambolesc afer del dinar entre l'Alícia S. Camacho i la matahari Alvarez, ex novia de l'hereu Pujol, en la que també hi estaria implicat el PSC. Entre confidència i confidència no creiem pas que la tal Álvarez li demanés consell a la Camacho sobre cirurgians plàstics, però no descartem s'interessés sobre el difícil art de l'amortització d'hipoteques impossibles. Un lamentable episodi d'espionatge indigne d'un país que tan ha contribuït al prestigi de l'espionatge mundial amb l'aportació de figures llegendàries com ara el mític Ali Bey o el no menys mític Garbo, el decissiu agent doble de la segona guerra mundial.
La feina s'acumula. Les notícies se succeeixen. Avui mateix, sense anar més lluny i per a satisfacció del sandronunyisme, s'ha conegut la sentència del suprem sobre el tema dels avals. Eufòria desmesurada a la caverna godòtica. Obscena satisfacció dels sots director del Mundo Sandritivo, Francesc Pelikarnau Perearnau, anunciant la bona nova la vergonyosa sentencia del TS. El món al revés. Els responsables de reflotar un club centenari que estava enfonsat econòmicament i esportiva, veuen com els cau la justícia a sobre mentre els codissenyadors de l'envolat es desentenien del projecte inicial i aprofitaven la informació privilegiada per planificar -via homes de palla- una maquiavèl·lica conspiració pròpia de molt males persones. Malgrat els esforços per aparentar estar-ne al marge, són tantes i tan clars les evidències que la cara els hi hauria de caure de vergonya. A ells, i a tota la premsa nostrada, o gairebé tota, incapaços com són de fer una mínima labor d'investigació per denunciar aquesta vergonyosa conxorxa. Clar que potser estem equivocats i tot plegat es tracti “només” de coincidències. La teoria de les casualitats com expliquen a Consulta Barça o el col·lega @getafegate a la moción de censura del 2008. Documents d'obligada lectura.
I per si no n'hi havia prou amb els homenatges a la figura del president Núñez, condemnat a sis anys de presó i a multes milionàries a la sentència del Caso Hacienda, el sandronunyisme imperant, sense rubor ni vergonya, es treu de la màniga l'homenatge al centenari del naixement del vicepresident Nicolau Casaus, aquell que va abraçar la doctrina nunyista tot i haver promès que: “em podeu dir porc si m'alio amb en Núñez”.
Nicolau Casaus, el líder mundial en provocació de vergonya aliena. Les patètiques ofrenes a la Verge de la Mercè han passat a la història.
Molts culers encara no han superat el trauma.
