La setmana passada la Brunete protagonitzava i liderava una de les conversions més ràpides de la història del futbol: els aficionats espanyols abraçaven en bloc la fe a l’Athletic Club de Bilbao i fins i tot s’apuntaven a classes d’èuscara, just pocs dies abans de la final de la copa del Bon Vivant, com molt bé qualificava aquí el tovarich Ròdia Raskòlnikov. Un cop constatades però, les educades mostres de simpatia dispensades per part dels seguidors bascos i catalans a la simbologia no-nacionalista espanyola, els conversos renegaven de la nova fe amb la mateixa rapidesa que l’havien abraçat.
La Brunete però, amb el noble afany de no deixar orfes d’ídols a la gran afició espanyola, es disposava a encapçalar una nova conversió: aquest cop a la fe “cristiana” personalitzada en la figura de CR7-P2, estrella destinada a liderar i dirigir les ambicions del “ser superior” a la reconquesta de la galàxia perduda. Prèvia escala a Roma i disfressat amb la camiseta merengue intentarà evitar la merescuda adjudicació del triplet per part de la reedició actualitzada i millorada de l’inoblidable Dream Team amb el seu guia Pep Guardiola al capdavant com a depositari i hereu de la sabiduria del Gran Mestre Johan Cruyff.
Aquesta nova conversió coincideix amb una altra de sorprenent i inesperada. El Tribunal Constitucional, per sorpresa de propis i estranys, desautoritza al Tribunal Suprem i permet la presentació a les eleccions europees de la candidatura “contaminada” Iniciativa internacionalista. Es desconeixen els mòbils del TC, però s’apunten diverses hipòtesis 1) avisats d’un més que probable revés judicial europeu? 2) recuperant credibilitat per anar preparant la imminent sentència afaitadora de l’estatutet patena? 3) cansats de fer el ridícul? 4)…?
I com que les notícies mai venen soles, avui s’ha sabut que aquella anomalia democràtica anomenada Audiencia Nacional ha sentenciat (misteris del estado de derecho) que la piscina del Jota Pedro (el del corpiño) no és de la seva titularitat i que s’ha de retornar a l’ús públic. Urdin-Gorria orgullós d’en Joan Puig. La més sincera enhorabona!
I de la Brunete judicial un altre cop a la Brunete esportiva que posa en marxa tota la seva maquinària –que no és poca- al servei del retorn del “ser superior”. Oblidant-se de l’anterior “espantada” del Florentino, l’aposta brunètica és incondicional i no s’admeten altres candidats. Davant la remota possibilitat que algun altre friki-candidat li pugui posar qualsevol entrebanc, la mobilització a la burla i escarni és ràpida i de vergonya aliena. Patètica l’entrevista del Larguero “contra” l’Onieva rematada per un “este ya no vuelve” del Joserra i els seus “palmeros”. De fel·lació en fel·lació fins la proclamació definitiva a la presidència dels dolents.
I parlant de fel.lacions, aquest diumenge podiem llegir al buc insígnia de la Brunete nostrada i màxim exponent autòcton de la premsa no-nacionalista i monàrquica La Vanguardia, un seguit d’articles-massatge de la cronista oficial Mariángel Alcázar a la multitudinària concentració de membres de la familia real per celebrar, a l’esglèsia dels Caputxins, la primera comunió d’un parell o tres d’infantes. El massatge continuava a les pàgines esportives. La tal Alcázar, “arrencava” en exclusiva les declaracions del monarca confirmant la seva presència a Roma: “Tratándose de un equipo español, allí estaré apoyándoles” “el Rey se debe a todos los equipos españoles” i continuava posant en boca del monarca tot un seguit d’elogis sobre el Barça que confirmarien la seva campechania i que no guarda rencor als desafectes i republicans diversos. Observis la sibilina i rebuscada colocació de la coma al titular que encapçala l’article: “Todos con el Barça y el Rey, el primero”.
La Vanguardia, aprofitant la renuncia del Pep Guardiola a ser nominat al premi Principe de Asturias, torna a proposar, tal com ja vam avisar fa un parell de setmanes, la candidatura del Barça al referit premi. La redacció de Rival Petit reitera – un cop més- el seu ferm rebuig i oposició a iniciatives d’aquest tipus i aprofita l’avinentesa per felicitar el bon gust d’en Pep Guardiola per haver rebutjat -amb elegància- la proposta de nominació. In Pep we trust!
Des d’aquesta col·laboració setmanal i coincidint amb el final de temporada, la intenció d’Urdin-Gorria era reservar un paràgraf per fer un petit resum de les millors perles dels principals líders de la Brunete. En plena feina de recerca m’he trobat un vídeo que vindria a resumir aquesta idea. El vídeo es titula “historia de un chorreo” . Clica i disfruta. Dura 5:02 i no hi surt tota l’extensa nòmina de cavernaris, però sí una mostra representativa del friki-brunetisme imperant, com ara els Roncero, Guasch, Siro i Noticias Cuatro, entre d’altres.
El “ser superior”, sense problemes d’avals i amb el camí lliure cap a la presidència, ha posat en marxa la revolució del mercat futbolístic. Amb els diners de la venda i liquidació de l’actual plantilla dels dolents, sobraran diners suficients com per poder afrontar les clàusules de rescisió d’una dotzena de cracks intergalàctics. La recuperació de la crisi immobiliària pot esperar. No faran falta més pelotazos. De moment.
La casualitat ha volgut que la final de la Champions es disputi a Roma -bressol de l’Unió Europea– tot coincidint amb la campanya electoral. Recordo com alguns partits nacionalistes, que ara flirtegen tímidament amb el sobiranisme, demanaven el vot afirmatiu -l’any 2005- per una constitució europea de més de vint llengües oficials, cap d’elles el català. Ara tenen la barra de criticar i lamentar aquest falta d’oficialitat. Quines penques!
A 48 hores de la final de la Champions, Urdin-Gorria vol deixar constància escrita de la seva fidelitat al projecte Guardiola. Passi el que passi a Roma, davant del Pep em trec el barret!
Visca el Barça!
Signat: Urdin-Gorria
