Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Deien, diuen i diran

Potser ha estat l'última vegada que veurem Jordi Pujol en una compareixença fora d'un jutjat. Potser mai més tindrà l'opció de redimir-se, d'excusar-se, d'explicar-se. Potser anirà a la presó i […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 23/02/2015

Potser ha estat l'última vegada que veurem Jordi Pujol en una compareixença fora d'un jutjat. Potser mai més tindrà l'opció de redimir-se, d'excusar-se, d'explicar-se. Potser anirà a la presó i Catalunya haurà d'aguantar aquesta vergonya eternament. Potser la instrucció del cas durarà tant que Jordi Pujol ja no hi serà quan se'l requereixi en un hipotètic judici. L'única cosa segura és que l'ombra del clan familiar més famós del país serà llarga, per desgràcia de tots. Avui, a la comissió d'investigació sobre la corrupció política, ni Pujol, ni la seva dona ho han intentat evitar.

“Diuen, diuen, diuen”. El fundador de Convergència ha justificat no donar explicacions amb aquesta cantarella, queixant-se que, a parer seu, els diputats li preguntaven sobre assumptes només fruit de la rumorologia, és a dir, de res seriós. És a dir, no només no ha fet silenciar les males llengües, sinó que les ha alimentat no defensant-se. El mateix patró ha seguit Marta Ferrussola, a qui a més se li ha d'afegir prepotència i un seguit de sentències surrealistes: “Deixem-ho córrer, a mi em fa pena aquest diàleg, Catalunya no es mereix això”, “els meus fills van amb una mà davant i una al darrere”, “[el meu marit i jo] no tenim ni cinc”…

Sens dubte, una oportunitat perduda, que tot i això i per sorpresa de tothom, no ha volgut deixar passar Jordi Pujol Ferrussola, el fill gran del matrimoni. En una compareixença com la nit al dia respecte les dels seus progenitors, ha respòs gairebé totes les qüestions -excepte les referents a la gestió dels diners de l'avi Florenci, que esperarà a al citació judicial que té pel mes vinent per respondre-les- amb una exhaustivitat que ha desarmat i ha deixat amb un pam de nas els diputats presents. A les insinuacions dels membres de la comissió -basades, moltes, simplement en allò que alguns diaris havien especulat durant els últims mesos-, ha donat tota mena de detalls sobre les activitats de les seves empreses, els presumptes diners a paradisos fiscals, els cotxes que posseeix i com els va comprar, i sobre la inexistent relació laboral entre ell i l'administració pública, segons ha dit. Fins i tot ha donat un CD amb la conversa sencera entre Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez a La Camarga.

Durant 4 hores i mitja i fins es 23:30 d'aquest dilluns, el Júnior ha desmentit moltes informacions que corrien sobre ell, i a més ho ha fet amb una credibilitat i solidesa inesperades, que ha convençut a més d'un. Ara bé, que hagi defraudat a hisenda o no, i que hagi fet negocis irregulars o no, pensant-ho fredament, no un interès objectiu més gran que els incomptables casos d'evasió d'impostos que hi ha cada any. No té una rellevància especial pel que fa a l'administració pública. La qüestió és que el seu pare, amb la seva condició de president de Catalunya, no hagi ajudat o donat tractes de favor als seus fills amb res que incumbeixi la Generalitat. I sobretot, que cap dels diners de la família Pujol no siguin resultat de cap saqueig a les arques públiques. I això és el que no ha quedat clar.

Jordi Pujol i Soley podria haver fet com el seu fill, donant explicacions a tort i a dret, però ha preferit callar. I per culpa d'això, tot i que preferiríem oblidar, haurem de continuar “dient, dient, dient”. En el passat deien, de l'expresident. Ara, més que mai, diuen d'ell. I en el futur, diran del seu llegat. Per això Catalunya ha de trencar del tot amb el règim -de presumpte clientelisme i nepotisme, i d'inferioritat autonòmica crònica respecte l'Estat- que tants anys va encapçalar Pujol. Seria la independència la solució a això?
 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés