Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

De tu a tu

 … Hi ha gent que em pregunta perquè no canvio de discurs, que el que és el rerefons de tot el que escric està ja superat… Doncs, senzillament, perquè segueixo […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 16/09/2014

 … Hi ha gent que em pregunta perquè no canvio de discurs, que el que és el rerefons de tot el que escric està ja superat…

Doncs, senzillament, perquè segueixo pensant que no pot ser tanta tossuderia i manca de sentit d'Estat, senzillament per això. Segueixo pensant que per no perdre vots qui mana al govern es pot mantenir tan cec al que passa en una part -ells mateixos diuen que la més important- del seu Estat, de l'Estat que han de governar i que el seu deure principal i obligació és solventar qualsevol tipus de problema de convivència que hi pugui sorgir.

Ah !. És clar !. Han de sortir de la seva closca, obrir els ulls a la realitat que els envolta, i de la que en son responsables, i veure que ja no estan en el temps de les colònies, conquistades amb sang i mantingudes a ratlla per la força.

Ara que comença el curs escolar “l'apreciat” Wert podria incloure una assignatura que els ensenyés, començant per a ell mateix, com es gestiona la convivència, dintre d'un mateix Estat, de les possibles diferents cultures i diferents sentiments que hi pot haver i que, en el seu Estat és ben evident que hi son i que no esborraran del mapa a base d'imposar-ne una de “comuna” però que mai serà sentida com a pròpia per aquests.

En diversos articles anteriors m'ha auto-titllat d'il·lús… potser que sí que ho soc però és que, de veritat, em costa creure aquesta ceguesa, estupidesa, xuleria barata basada amb la amenaça i la por, la manca de tot argument que pugui engrescar o representar una opció pels encara indecisos.

És per aquests precisament en qui penso quan escric el que escric. Aquests són amb els que m'agrada parlar, no amb els convençuts que, a tot cas, son ells els que em poden seguir dient coses, i molt menys amb els que ja se que vivim en mons diferents.

En tot cas, il·lús o no, jo prefereixo mantenir la porta oberta, perquè les victòries o les derrotes han de ser per l'oposició del contrincant, mai per la submissió, claudicació o obligació a perdre o a guanyar per “reial decret”.