Podríem dir que els seu nom era John Doe i estava allistat en algun regiment que l'exèrcit de la marina dels Estat Units tenia destacat al front del Pacífic. Quan era temps de fer un recés, el port de San Francisco s'omplia de vaixells que descarregaven soldats com ell amb ganes de festa i descompressió. Un dels llocs més populars de la ciutat, sense cap mena de dubte, era el Top of the Mark. Aquell bar, inaugurat en plena llei seca, era un espai d'esbarjo on els soldats hi trobaven bona beguda, bones vistes i bones dones. Podríem dir que aquell lloc, situat en el pis més alt de l'hotel més hostentòs de la ciutat, va ser un dels pols d'atracció més coneguts de la Belle Époque sanfranciscanenca.
Vint anys enrera, la terra va tremolar com mai abans no ho havia fet a San Francisco. Segurament els vells de la ciutat xerraven que mai s'havia vist una cosa igual. Ja se sap que davant d'un fet mitjanament excepcional tendim a exagerar i, sobretot, si som americans. En tot cas, el terratrèmol que San Francisco i els voltants van patir l'any 1906 va arrassar amb una part considerable de la ciutat i, el que no va fer el terratrèmol, ho va fer el gran incendi posterior. El fet de construir en fusta va ajudar que el foc s'estengués ràpidament i fes desaparèixer dos terços de la ciutat més gran de l'oest. La mansió que Mark Hopkins, un dels “4 grans” emprenedors que van unir per ferrocarril l'est i l'oest americà, va construir en un dels 44 turons que actualment formen la ciutat, també va acabar en cendres. En aquells moments la mansió i els terrenys ja eren propietat de l'Institut d'Art de San Francisco, gràcies a una donació de la família. Aquest turó dóna nom a l'actual barri, Nob Hill, una zona on s'hi va aplegar la crème de la crème de les famílies de la ciutat i que actualment segueix sent un barri benestant. En aquest indret, en el 999 de California Street, a finals del 1925 s'hi va acabar d'erigir el Mark Hopkins Hotel, un luxós hotel que prenia el nom del prohom de San Francisco sobre els fonaments del que un dia va ser la seva mansió. Un edifici imponent de maó i acer d'estil neoclàssic de gairebé cent metres, aquest hotel corona el turó de Nob Hill i queda tan cèntric que caminant es pot arribar a Chinatown, la zona comercial o el districte financer. Per a qui vulgui hostatjar-s'hi cal que sàpiga que una nit en una habitació bàsica per a dues persones i en temporada baixa li costarà prop de 400 dolars. L'hotel ofereix tots el serveis del segle XXI tot i que l'estètica és clàssica, aparentment luxosa però un pel démodé. Hi destaca una sala de banquets, la “The Room of The Dons” amb un mural de Maynard Dixon dedicat a la reina Califia, de la qual un altre dia us en parlaré.
Però segur que del que disfrutareu més és del Top of the Mark. Ara ja no hi ha llei seca ni guerra al Pacífic i rares vegades hi trobareu soldats com en John Doe. En canvi, després de sortir de l'ascensor i d'esperar-vos que us assignin una taula, us trobareu amb un espai espectacular. Una gran sala amb columnes, llum tènue plena de taules i sofàs, un taulell circular de grans dimensions i un escenari que crea un ambient realment agradable per a tenir-hi trobades. El que fa sublim aquest bar restaurant són les vistes de la ciutat que són espatarrants, on el pont del Golden Gate s'erigeix amb la corona. No hi ha dia que no hi toqui, per a reblar el clau, una banda de jazz, de funk o de música clàssica i on, la concurrència, disfruta tot madirant les vetllades amb més de cent combinats amb Martini, un bon vi o un bon formatge, tot de quilòmetre zero.
http://www.facebook.com/PostalsDeCalifornia
[soliloquy id=”225989″]
