La nova geografia corruptiva de proximitat ha arribat! Com el Beaujolais nouveau. I fa l’efecte que l’alegria que aquest esdeveniment provoca entre els professionals del relat, tant del relat curt com del llarg, és infinita. Articles, tertúlies, comentaris, llibres, programes de tele i ràdio i potser alguna novel•la i pel•lícula catalana, floriran per demostrar que a Catalunya no hi ha crisi creativa sinó una manca de conflictes importants per relatar. Doncs en aquest sentit millor no ens podia anar. Ciutadans de Catalunya, que corri el vi: sembla que el conflicte gros també és arribat! Nunc est bibendum. El joc de guerra continua més apassionant que mai.
Insert
En el llibre Dead Men Do Tell Tales: The Strange and Fascinating Cases of a Forensic Anthropoligist William R. Maples, el metge forense que va fer el murder profile dels Romanov, explica que no hi ha una explosió de vida més gran a la terra que la que es produeix a l’entorn d’un cadàver . Va provar la seva paradoxal afirmació en una llarga seqüència fotogràfica. El doctor es delecta narrant-nos la gran quantitat i varietat d’éssers vius que participen del festí funerari i s’engresca davant de les demostracions extremes d’alegria desfermada que mostren davant de l’àpat. Alguns dels cucs destaquen de la gernació executant salts entre un i dos metres d’alt per damunt de la resta de comensals !
Tornem al cas que ens ocupa. Crec que estaríem d’acord en que tot el terrabastall de detencions causa certa angúnia sobretot perquè després de sospesar els pros i els contres hom pot arribar a la conclusió que el Jutge Garzón s’està dedicant amb absorbent passió a serrar algunes de les bigues mestres de la transició espanyola vigent. Per què ho fa? Que no s’adona que acabarà per ensorrar la barraca? Però si, ell n’és una de les icones memorables! Per què s’acarnissa amb un finançament pactat, consensuat, que ha permès la reconstrucció per mitjans soterrats del partits antifranquistes que van patrocinar d’acord amb els pro franquistes el sistema monàrquic vigent? La resposta potser la trobem en els versos clàssics de Maragall que llegits a dia d’avui semblen aportar una solució lírica a tant tràgica problemàtica. Només cal que canvieu mentalment “vaca” per “toro”:
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
Recentment algú que potser no ha fet la “mili” ha dit amb escassa èpica que el jutge Garzón ha detingut uns soldats de casa nostra i res més lluny de la realitat i de l’escalafó. No cal ser un Clausewitz per distingir els galons de general, mariscal, comandant i intendent en les persones clausurades recentment per la justícia espanyola. La ràtzia del Jutge Garzón no ha estat un arrest de pacotilla, una sanció irada contra soldadesca engatada sinó un cop inesperat a l’estat major del cos d’exèrcit del nord-est adscrit al pacte monàrquic de la transició, integrant per fidels i esforçats defensors del front espanyolista davant dels atacs independentistes. I això no em negareu que és rar. I si estan preparant una mena de 23F però d’abast incalculable? Aquests oficials d’alta graduació de l’exèrcit espanyolista del nord-est seran obligats a usar el gladium com El Padrino insta a fer-ho al traïdor Pentàngeli?
Final
A Montserrat el 17 de novembre de 1974 i a Suresnes el 13 d’octubre de 1974 és van posar les bases dels principals partits antifranquistes tal i com els coneixem avui. Han passat 34 anys. Devien imaginar moltes coses aquells dies fundacionals car tot estava per fer. Per exemple, tots dos reconeixien el dret a l’autodeterminació dels pobles ibèrics. No estaven capacitats per preveure ni en somnis que collarien a Santa Coloma i culminarien l’aventura a la presó castellana de Soto del Real. El pacte que va vincular Suresnes amb Montserrat, el transcendental pacte de la transició, s’ha clos amb aquestes detencions, en són un punt i final, el bloqueig judicial d’un sistema intolerable i anacrònic. Amb aquesta operació es completa un puzle que a vista de d’ocell ens mostra un paisatge d’equilibris, consensos tancats per defunció. Una festa de cucs damunt del cadàver d’Espanya.
