Ahir ja ho vaig comentar i avui torno, em refer-m’ho en el que mateix. Els resultats del passat diumenge 20 de novembre, han ferit a algunes persones, en el bon sentit o potser en el pitjor de tots ells. La fal·lera pels diners s’ha apoderat del govern català i, penso, pot arribar a límits impensables.
Ja no hi ha tingut prou amb les mesures exposades pel president Mas, que provoquen un encariment del cost de vida dels ciutadans que encara tenen treball i encara poden portar una certa vida digna, que avui tot s’ha desfermat encara molt més amb noves mesures que porten a la destrucció i desaparició del que en aquests anys, de pobre democràcia, s’havia arribat a assolir. Ja s’estan venent el que hi ha, encara en vendran molt més i al final ens quedarem com diu la frase amb una ma al davant i l’altra al darrere.
I si encara no n’hi ha prou, les retallades que estan arribant a tothom, han entrat a Can TV3 i sembla vulguin desmuntar-ho tot. Ens anuncien que suprimeixen dos canals i que el pressupost quedarà reduït en més del 13% pel proper 2012. I tot això fa preveure que al final, gran part de la CCMA quedarà en mans del Grup Godó, grup d’amics i coneguts i uns quants saludats. De moment les màquines expertes estan preparant el camp de treball pel que ens pot arribar. I sense que ens adonem, La Nostra, ho deixarà de ser i passarà a mans privades i serà la d’ells. Allò pel que es va lluitar i sempre hem defensat i recordat, quedarà dipositat en el baül dels records.
Vendre patrimoni mai ha estat una bona solució perquè a la llarga, qui ho fa, perd possibilitats i perd bou i esquelles. Vendre edificis per quedar-s’hi de lloguer no sé pas si és una bona opció. Ho he comentat amb persones que tracten aquests afers i han afirmat les meves idees. Al principi, un es pot arribar a sentir poderós al veure la quantitat de diners assolits, però ha de pensar que ja no viu a casa seva, sinó on el deixen viure sempre i quan pagui el que correspon. Aquesta és la solució del desesperat i del que no té idees. Hi ha altres solucions.
De totes formes, després de 35 anys construint, ara ha arribat el moment de l’enderrocament del País, del patrimoni, dels serveis i deixar-ho en mans de privats, lobbies, grups de capital, amics, coneguts i als que, possiblement, se’ls deuen favors. Però també cal pensar i saber si l’actual govern té la capacitat com per fer el que està fent. A la fi, passa com quan si refereixen a la seva Catalunya, no pas a la de tothom o la de tots i totes. És seva i potser sí que poden fer amb ella el que volen. Moralment segur, ja que amb aquestes accions demostren que els hi manca. I en obrir l’aixeta liquidadora, darrera poden anar la resta d’administracions públiques, fins arribar als Ajuntaments amb el qual ens podem arribar a trobar que s’hagi de pagar peatges per circular pel carrer on vivim.
Però senyores i senyors, qui és o són els responsables de tots aquests desgavells?. No em val l’excusa del deute de l’anterior govern tripartit. Quan va arribar, més gran o més petita ja hi havia un deute important i potser sí que l’han fet créixer, però ja n’hi havia. I si observem els Ajuntaments, tots, però tots, ja estaven endeutats i amb forats, però la construcció els aportava el que els mancava i la irresponsabilitat dels governs ho varen acceptar. Recordo el meu pare que sempre comentava allò de i tu?, jo rai!!!. I aquest rai és el que ha anat fent. La crisi no ha arribat de sobte i els problemes de les administracions tampoc. Ja existien i alguns ben grossos però els hi mancava un granet de sorra, un trist i pobre granet de sorra, per fer caure un gran penya-segat. I ara no hi ha ni per escombres per fer net de runa.
No sé ben bé què ens quedarà de País i patrimoni. Haurem d’esperar però ja seria ben trist que al final Catalunya hagi de pagar lloguer per ser on és del mapa mundial. Potser sí que hem estat de prestat fins ara i potser ens faran fora. Llavors no sé si fora millor començar a fer paquets i maletes per marxar a trobar el nostre lloc, el nostre espai, la nostra terra. I per això caldria advertir que s’abstinguin il·luminats i visionaris. Ja n’hem tingut prou amb els que fins ara ens han desfet, enderrocat el País i han provocat que ens desnonin.
