Dilluns, 20 de març de 2023 - Edició 1698
La República

De Putin a Margallo

No ha arribat la primavera però l’escalfament del clima és evident. A l’Extremadura oriental d’Europa ha esclatat el triple conflicte democràtic, social i nacional propi d’Estats d’arrel autoritària i plurinacionalitat […]

Josep Huguet 10/03/2014

No ha arribat la primavera però l’escalfament del clima és evident. A l’Extremadura oriental d’Europa ha esclatat el triple conflicte democràtic, social i nacional propi d’Estats d’arrel autoritària i plurinacionalitat no reconeguda. Sense els infinits recursos primaris de Rússia que inviten a la persistència d’una cleptocràcia oligàrquica, que reparteix dividends entre una creixent classe mitjana urbana, Ucraïna no ha pogut sortir del forat econòmic./
Aquesta realitat va acompanyada d’unes institucions escassament democràtiques i amb un sistema de partits tendres, sense el nivell de sofisticació de la corrupció dels partits espanyols de l’actual Restauració. I també de la complexitat històrica i cultural del país, on predomina com en tot el món eslau i germànic, el dret de sang sobre el dret de sòl. I on l’herència i la llengua condicionen la nacionalitat a diferència d’alguns models anglosaxons i llatins (no l’espanyol) on la pertinença és una decisió política i cívica, no un estigma hereditari./
Quan els tres vectors se sumen, les crisis de règim esdevenen també crisis territorials d’Estat. Hem de recordar la descomposició de l’Imperi espanyol per etapes, de l’otomà, de l’austrohungarés i més recentment, de la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia? Ucraïna, fa temps independent, fou colonitzada pels polonesos i després per austríacs i russos. La flexibilitat imperial de Viena permeté la supervivència de la personalitat pròpia ucraïnesa en el seu territori; cosa que no fou així en l’àmbit controlat per Rússia./ Després de la Revolució Russa del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, el país tornà a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. Stalin preocupat pel pes dels camperols potencialment anticomunistes i el risc de rebrot del separatisme ucraïnès, va programar la fam d’Holodomor (1932-33). /
Es considera que va ser un autèntic genocidi, després de l'armeni i abans del jueu. 26 països han reconegut aquesta definició i el 28 de novembre de 2006, el Parlament Ucraïnès aprovà una llei en aquest sentit. El nombre de morts per la fam a la Ucraïna soviètica oscil·la entre els 2,2 milions als 4-5 milions. Per l'ús de la tortura i les execucions per aconseguir gra, i per l'ús de la força per evitar que els camperols famolencs poguessin emigrar a altres zones, i pel rebuig a importar gra o assegurar-se l'ajut internacional humanitari per alleugerir la fam./ A l’altra banda del problema, Ucraïna presenta diversitat interna amb minories moldaves, gagauses (crsitians de llengua turca), polonesos, jueus, etc; i a Crimea històricament hi havia els tàrtars vinculats a l’Imperi dels mongols. Un Kanhat independent s’hi va implantar des del segle XV al segle XVIII, amb contactes amb Egipte, Armènia, Gènova etc. Colonitzada pels russos, en la descomposició de l’Imperi i revolució de 1917, es creà la República Popular i Democràtica de Crimea . Quatre anys d’escenari de guerra entre russos comunistes i anticomunistes i aliats europeus van acabar imposant el domini soviètic en forma de República Socialista de Crimea. Tornada a la independència en època de domini nazi, Stalin va castigar al conjunt de la població tàtara amb la deportació de la població sencera a l’Àsia central (200.000) de les quals la meitat van morir. Un altre genocidi no reconegut mai ni per l’URSS ni per Rússia./
Sobre aquesta complexitat, Europa ha estat incapaç d’atraure les institucions corruptes prorusses cap a la seva banda. I ara que la revolta popular posa al govern els corruptes prooccidentals tampoc es comporta. Deixa sense amonestació l’aplicació de la llei del pèndol del nou Govern ucraïnès, que ha suprimint l’oficialitat del rus i d’altres llengües minoritàries, i han fet detonar la resposta prorussa a Crimea i a les regions orientals. I amb Margallo, fa cas de la malaltissa obsessió antiplebiscitària espanyola, il·legalitzant sobre el paper el referèndum de Crimea, no per motius de manca de transparència ni de xantatge militar, sinó simplement pels motius d’inviolabilitat de la sobirania./
Amb la qual cosa Europa es quedarà de garant d’una Ucraïna tocada, en mans corruptes, amb riscos de desestabilització oriental i admetent, de fet, l’ús de la força militar a Crimea, abans que reconèixer i reclamar un referèndum amb garanties entre la població que, agradi o no, ara vol majoritàriament no dependre d’Ucraïna. I regalant així una província al Putin més antieuropeu, en comptes de tenir una nova república neutralitzada al Mar Negre amb capacitat econòmica elevada per raons de l’agricultura i el turisme./
Addenda de la setmana/
1 . Parlant d’Extremadura, el millor que pot fer Catalunya que ja està en una fase de desconnexió, és no entrar en la batalla de xifres. És el que vol l’aparell de l’Estat i el PPSOE. Que es barallin entre ells: l’orient PPeninsular amb dèficit fiscal i el centre-oest PPeninsular, amb el seu portaveu Monago al capdavant./
2 . L’editor català Lara haurà de mirar de no acabar als jutjats si les seves publicacions com La Razón es dediquen a publicar les fotos del DNI dels 33 jutges sobiranistes. La demanda es presenta per la vulneració del dret de privacitat de dades de caràcter personal./
3 . Maragall a les llistes d’ERC aixeca butllofes entre els partits del règim que s’han repartit el pastís durant 30 anys. Però és un símbol. L’esquerra catalana s’està recomposant sota un eix de construcció d’un Estat propi. El centrisme social-liberal i benestant que simbolitza el maragallisme, i que ha donat les majories al PSC o a CiU, està canviant d’aliat estratègic. No és nou: als anys 30, Acció Catalana i Unió Socialista van ser aliats estables d’ERC. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/03/de_putin_a_margallo_52514.php