Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

De més verdes n’han madurat

Hem passat un 2014 complicat, en què s'ha començat a visualitzar un cansament d'una part del bloc sobiranista. Es va aconseguir, per tercer any consecutiu, un Onze de Setembre multitudinari […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 06/01/2015

Hem passat un 2014 complicat, en què s'ha començat a visualitzar un cansament d'una part del bloc sobiranista. Es va aconseguir, per tercer any consecutiu, un Onze de Setembre multitudinari i profundament reivindicatiu, però encara no s'acaba de veure clara l'assumpció d'un estat català amb tots els ets i uts. No podem negar que la pressió, brutalment antidemocràtica, de l'Estat espanyol ens ha fet molt de mal, però també, per part nostra, caldria més empenta i, per exemple, el discurs de Cap d'Any del president Mas el vaig trobar molt correcte, encara que mancat de fermesa, per tal de tirar endavant d'una manera diàfana. El 2015 ha de ser l'any de l'esclariment de posicions. S'ha de trencar el bloqueig actual. Serà un any dur, però de més verdes n'han madurat. Ara el més important és celebrar unes eleccions plebiscitàries, decisives, abans del 22 de març.

No hi ha dubte que ha arribat l'hora dels valents; és a dir, que calen eleccions plebiscitàries de debò, i una gran campanya cívica, al més aviat possible. Cal evitar que les nostres eleccions siguin abans de les municipals i les generals espanyoles, amb la finalitat de diferenciar-nos d'un escenari polític espanyol molt enrarit i complicat. A més, els anys 2015 i 2016 encara ho serà més. Ara i aquí, el poble català està exhaust i ja no pot aguantar més la crematística d'un procés fins al 2016. Si no es treballa dur (políticament parlant) i no es convoquen eleccions aviat, es corre el risc que el procés descarrili i, en conseqüència, tot l'esforç col•lectiu del poble catalana se'n vagi en orris. Ara és urgent la màxima unitat possible, dintre de la diversitat, i que tothom es conscienciï que caldrà fer un macroesforç per guanyar unes plebiscitàries que seran històriques. De fet, Catalunya ha de poder estar a l'altura. El més important és no fer el ridícul davant d'Europa i el món mundial.

Catalunya necessita, més que mai, poder expressar-se en unes eleccions diferents de les eleccions autonòmiques celebrades fins ara. Necessitem, tots plegats, conscienciar-nos que hem de guanyar aquesta segona volta. Tothom haurà de cedir. No podem obsessionar-nos en qüestions secundàries. Hem d'avançar de debò, això implica que els catalans puguin decidir de debò. Tots plegats hauríem de pensar i reflexionar que actualment molts catalans es troben en una situació molt precària: no poden seguir de cap de les maneres. Aquests catalans, amb dificultats, són els que més necessiten un país nou: més just, més net i més democràtic.

Relacionats