Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

De lideratges innovadors i d’administradors buròcrates

Aquesta setmana he llegit sengles articles de Montse Palet i Xavier Ferràs que després d'una llarga trajectòria en el sector públic de suport a les empreses, ara desenvolupen la seva […]

Josep Huguet
Josep Huguet 13/04/2014

Aquesta setmana he llegit sengles articles de Montse Palet i Xavier Ferràs que després d'una llarga trajectòria en el sector públic de suport a les empreses, ara desenvolupen la seva activitat al món privat de la consultoria i la docència. Em sembla interessant traslladar algunes de les seves consideracions sobre el nou emprendiment.//
En les empreses és hora de generar projectes de llarg termini on càpiga la disrupció, la innovació i el canvi, desenvolupant internament capacitats d'adaptació permanent. Cal establir una estratègia d'internacionalització que visualitzi tota la cadena de valor: des de la implantació comercial, la productiva, la R+D+i, la captació de talent, com accedir i compartir coneixement, la recerca de matèries primeres, i l'establiment d'aliances que aportin valor al negoci. //
Cal plantejar-se una nova manera de fabricar que posi al client i les seves necessitats en el centre de l'estratègia. Una indústria que incorpori elements de servei al producte com a via bàsica de diferenciació. Que avanci cap a la veritable personalització. L'estratègia i la tecnologia han de convergir: la fabricació additiva, la robòtica intel·ligent, l'open source, passar de l'estandardització i la modulació a la personalització en les sèries curtes, a les peces úniques… //
És necessari generar una proposta de valor diferenciat enfront dels competidors, vertebrat no només sobre el nostre producte, sinó sobretot en el model de negoci. Finalment, hauríem tenir clar que les persones i el seu lideratge són les peces medul·lars de la nova empresa. Això signifiquen nous models de participació en el projecte empresarial, sigui en la gestió, en els resultats o en la propietat. No n'hi ha prou amb una visió compartida. És necessari que el projecte sigui realment compartit, diu Palet. I també implica nous models de lideratge transformador.//
Entretinguem-nos en aquest aspecte. El lideratge clàssic sol ser detallista, metòdic i disciplinat. No demana el per què, ni es qüestiona el sentit del que fa, i amb prou feines gestiona la complexitat. El nou lideratge imagina nous escenaris i és capaç d'arrossegar l'organització cap als mateixos, amb una orientació a l'estratègia i liderar el canvi. No hi ha major creativitat que la ideació de nous escenaris estratègics, nous models de negoci o nous productes disruptius, amb la satisfacció de concretar aquesta realitat extraient l'empresa de la seva rutina, assumint riscos, explorant nous escenaris, i generant noves competències.//
Ferràs situa les característiques del lideratge transformador en: 1. Definir visions clares i inspiradores superant els decadents mecanicisme, inèrcia immobilista i complaent autogestió. 2. Comunicar de forma apassionada, transmetre emocions i fer vibrar a l'equip amb noves i il·lusionants iniciatives. És un líder ressonant. 3. Establir reptes que apel·lin l'èpica i l'autosuperació, l'esperit de conquesta de noves metes. I deixi la rutina del treball per a objectius burocràtics. Els reptes ens fan millors com a persones. 4. Determinar el què i el quan. Mai el com; donar plena autonomia per prendre responsabilitats, assumir riscos i planificar. 5. Gestionar per confiança, no per control. El directiu controlador sol interferir en les operacions diàries, en lloc de centrar-se en l'horitzó estratègic. El paradigma del control permanent sorgeix de l'antic model industrial d'organització centralitzada i vertical. Però qui tot ho controla sol oblidar-se de liderar. I els individus més creatius, brillants i emprenedors fugiran de directius controladors. El directiu controlador sol ser una autèntica fàbrica d'estúpids. 6. Dirigir mitjançant autoritat, no mitjançant poder. L'autoritat és pròpia. Ve donada pel compendi d'experiència, coneixement i empatia, que generen reconeixement natural per part dels altres. El poder és conferit, es dóna (per un poder superior) i es lleva. És, per tant, transitori (especialment en entorns de canvi permanent).//
El lideratge és un acte creatiu. No hi ha lideratge sense innovació, doncs no es pot liderar la rutina. I no hi ha innovació sense lideratge, doncs la innovació requereix una força que extregui a l'organització de la zona de confort. Amén. És una evidència que al segle XXI la creació de riquesa i benestar només es produirà en empreses, institucions o administracions que apliquin aquests principis. //
A aquestes alçades de l'article els demano que facin un exercici d'empatia i apliquin el discurs anterior a l'empresa Espanya SA, liderada per advocats de l'Estat i registradors de la propietat. Mirin com es gestiona aquesta societat espanyola i escoltin les propostes de futur dels seus dirigents (les tres r): Rajoy, Rubalcaba i Rosa Díez. Comparin amb les que procedeixen majoritàriament de Catalunya. Situïn unes i unes altres en l'àmbit de l'emprendeduria i el lideratge del passat o en els models innovadors, creatius i disruptius de futur. El resultat és preocupant per Espanya.//
Reflexió final. Després del debat d'aquesta setmana al Congrés els convido a llegir la declaració d'independència de les províncies espanyoles de Veneçuela. Veuran com la part unida per llaços de sang i llengua quan se sent manifestament perjudicada pel desgovern del tot i pel seu especial acarnissament amb la part, opta per seccionar-se. Quan un organisme considerat com un tot, practica l'autofàgia sobre una de les seves parts, només queda el camí de la mutilació. Llegeixin, llegeixin. Fa 200 anys…//
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/04/de_lideratges_innovadors_i_d_administradors_burocrates_53881.php