Benvolgut,
Després d’aquest breu silenci autoimposat de dos anys, pel cap baix, torno per a explicar-te coses que he vist. Com que m’he dedicat a viatjar et faré partícep dels racons que penso que hauries de conèixer abans de morir. Ja sigui d’aprop o de lluny, t’aniré desgranant espais i activitats que penso que et faran fruir d’allò més a tu, aquella ment inquieta d’ulleres de pasta, àvida de coses aparentment desconegudes per a la majoria mortal.
I per començar, ara t’explico que acabo d’arribar als Estats Units, concretament a Califòrnia. No, no m’interessa el cinema i no he estat a la gala dels Òscar. De fet, considero que l’únic interès dels Oscars és veure quina actriu s’escarrassa més a l’hora de disfressar-se i fer gestos poc naturals, com d’anunci de laca per al cabell, en el photocall. Fet i fet, res d’interessant.
Però al que anàvem. A la badia de San Francisco hi ha un poble (el 3r en importància de la regió) que es diu Oakland i que és conegut, a part per l’equip dels Riders, per ser la llar de la comunitat negra més gran dels Estats Units. I els negres, com també els catalans o d’altres, fan coses. Com la Dorothy Everett, un tros de donassa d’Alabama que als anys 70 va agafar les tres filles, una més en camí, i el seu home, i va emigrar a California pensant que era millor ser pobra a l’oest americà que pobra a la rural Alabama. Amb ajut d’un préstec, que li va fer una amiga, que ja se sap que els afroamericans pobres no són de fiar per parts dels bancs, va muntar una casa de menjars a l’avinguda 92 d’Oakland. Amb ajut de tota la família i molta feina va anar aixecant un restaurant que en van acabar sent-ne tres amb els anys, tots especialitzats en Barbacoa. Doncs l’altre dia hi vaig anar al que tenen al 126 de Brodway, a peus de la badia. Ja et puc assegurar que la majoria de plats de la carta estan banyats amb una deliciosa i abundant salsa barbacoa feta a la casa i que sembla que els sobri, que els la regalin, de la quantitat que en posen. La cosa no és extremadament sofisticada, la veritat, però el nivell de sofisticació és inversament proporcional a la satisfacció que et dóna menjar-t’ho. Pots triar, de vianda, pollastre fumat, costelles de porc, etc. amb una guarnició a triar entre mongetes verdes, pèsols, moniatos al forn, amanida verda i alguna cosa més. La sencillesa és la característica del menú i, sense dubtar-ho, et recomano les botifarres de vedella, evidentment, amb salsa de barbacoa, que les assaboriràs amb fruïció sobre unes estovalles estampades de fruites i flors de colors.
Fins la setmana que ve.
[soliloquy id=”225980″]
