Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

D’assossec, res de res

Després de tres mesos, des del punt de vista polític de negociacions, des del punt de vista ciutadà de decepció, frustració, d'incertesa, de dubtes en la nostra pròpia capacitat per […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 31/12/2015

Després de tres mesos, des del punt de vista polític de negociacions, des del punt de vista ciutadà de decepció, frustració, d'incertesa, de dubtes en la nostra pròpia capacitat per arribar a seguir en un procés tan i tan transcendental, sembla ser que aquest diumenge es tenien que ratificar els rumors de l'acord per la investidura d'Artur Mas com a President de Catalunya. El partit d'aquest, que pot donar gracies a la CUP de no haver tret més bon resultat en les darreres eleccions a les Corts espanyoles, ja que sembla bastant evident que la situació de bloqueig sofert per la governabilitat de la Generalitat haurà pesat en el convenciment de mes d'un “convergent”. En el benentès de que l,obtenir els millors resultats estès en l,objectiu de DiL (CDC) en el moment de presentar-se, encara que només sigui per poder defensar millor el procés a Madrid.

Sense voler-ho, però la CUP ha fet, ni mes ni menys, la filosofia que ha practicat aquests darrers anys el PP, tot i ostentant la majoria absoluta al govern, la de voler eliminar qui demostra dia rere dia una talla política a anys llum de qui te el poder. Tot plegat, llastimós !. Es fa difícil entendre un perfil d'independentisme que el seu principal escull per avançar pel camí cap a la independència sigui el d'una persona, d'un polític, que ha donat sobrades mostres d'estar al cas, des de la seva responsabilitat i posant el seu prestigi polític i personal en joc.

L,acord per la investidura, a mi si mes no, em deixa mes intranquil que descansat. Les postures de la CUP i de Junts pel Si, aquesta amb la seva pròpia diversitat, son tan antagòniques que deixen la sospita de que cada norma o resolució que es pugui promoure al Parlament seguira el mateix procés. O sigui que, si aquesta legislatura ha de ser de divuit mesos prou difícils i complexos pel que s,hi conté, d'acord amb la resolució del Parlament del dia 27 de setembre, encara es poden agreujar i ampliar les dificultats i, en aquest cas, ja no seria per les traves i condicionants provinents de fora i, el més greu és que pot donar la impressió d'una dreta «típica» catalana afeblida.  

Relacionats