Dani contra Gaspart, el deliri a la llotja

Aprofitant que hi ha uns dies d’aturada futbolera en els que no passa res, aprofitem per fer una miscel·lània.
1- En derbi disputat ahir a no sabem ben bé on, l’Apañó va perdre la seva condició de segon equip de Barcelona en caure a la final de la Copa Catalunya contra el Sant Andreu de l’amic Joan, en la mateixa setmana en que el seu entrenador va fer professió de la seva fe madridista. Des d’aquí, els desitgem als pericos tota la sort del món en l’objectiu de millorar en el futur i esdevenir el segon equip de Cornellà. El resultat de la final ens confirma la raó que teníem als que vèiem claríssim ja quan era president del Barça que el destí de Gaspart és competir a cara de gos amb l’Apañó.
2- Medvedev s’ha reunit en l’última setmana, de lleugera incertesa als mercats, amb ZP, Merkel, Sarkozy i amb Olmert. Al loro!
3- La banca espanyola ens ha colat un golàs als contribuents del Reino amb assistència del Gobierno, que s’ha fotocopiat el pla de Bush igual que abans s’havia fotocopiat la collonada dels 400 euros.
4- Vaga a la redacció del Marca. PRISA ha perdut un 70% en borsa des del Gener, i té un deute que duplica el seu valor en borsa. Atent, el de la 13, que no et passi com amb la divió europea de Lehman Brothers i guarda’t un parell d’euros per si et pots fer amb l’Imperio en un parell de mesos. Pel que fa a la vaga del Marca, no només ens dol profundament sinó que reclamem que el Gobierno habiliti un fons de rescat pagat amb els diners de tots i, evidentment, que la plantilla d’EMD es solidaritzi amb els seus companys del Marca durant, almenys, dues eres glacials.
5- Fa unes setmanes va arribar un correu intern preguntant per què el RivalPetit obvia els shows dels internacionals de la Fúria als que paguem el sou els socis del Barça. Si els comptes no em fallen, estem parlant de Puyol, Xavi, Iniesta i Krkic.
La nostra política és clara. Si Echevarría es amic d’Eto’o i fa que jugui bé, traguem. Si un jugador amb potencial com Krkic juga amb la Fúria, traguem. Si un jugador imprescindible com Iniesta juga amb la Fúria, traguem. Si un jugador amb lideratge al vestidor i caràcter al camp juga amb la Fúria, traguem.
Tanmateix, no tot s’hi val. Si un jugador no  tan sols ni té potencial ni futur, ni caràcter ni lideratge, ni és imprescindible per l’equip, sinó que a més dificulta la circulació de la pilota tocant-la dos cops cada vegada, retenint-la al més pur estil Rivaldo i defensivament és més aviat fluxiet, deiem, si a un jugador així se li passés mai pel magí posar-se a cridar “Viva España!” mentre una melé de curts de gambals amb el cap afaitat i el xandall de la Legión es dediquen a fer el vàndal pels carrers catalans, al pou.