CRÒNICA DEL CANVI – 7 (publicat al Diari de Vilanova)

 Hi ha efectes de la crisi que acaben essent la causa de més crisi. Un exemple és la tornada a casa de joves emancipats els darrers anys, per obra i ventura d’un mercat de treball en expansió, que ja no hi és, i d’uns ajuts i una sensibilitat pública envers aquesta problemàtica, que tampoc. Tornen a casa perquè no tenen feina ni perspectives, perquè tenen dificultat per cobrar regularment les nòmines, perquè se’ls acaba l’atur o simplement perquè els han rebaixat el sou de tal manera que la seva vida independent és inviable.
 
El retorn a casa dels pares, que segons com es miri pot ser un fet fins i tot emocionalment positiu, a nivell d’impacte econòmic no deixa de ser bastant preocupant. A menys llars obertes, menys despesa en parament de la llar, en subministraments energètics, en alimentació, en activitat d’industrials i professionals, en electrodomèstics…
 
Aquest tipus de qüestions haurien de merèixer més atenció de l’administració i mesures de suport. I ara algú dirà que com moltes d’altres. I segur que és així i que a tot arreu no s’hi arriba. Però si no som capaços de destriar l’important de l’urgent, ens trobarem que mai podrem donar el tomb a la situació actual. Si no tenim una visió a mitjà i llarg termini seguirem gastant-nos molts diners a posar pedaços a coses inútils i pocs a arreglar qüestions estructurals de futur.