Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

CRÒNICA DEL CANVI – 4 (publicat al Diari de Vilanova)

 Les conseqüències de la darrera reforma laboral feta pel PSOE són evidents: més destrucció de llocs de treball i més precarietat. Era previsible. Quan davant d’una situació com la que […]

Bernat Valls
Bernat Valls 02/03/2012

 Les conseqüències de la darrera reforma laboral feta pel PSOE són evidents: més destrucció de llocs de treball i més precarietat. Era previsible. Quan davant d’una situació com la que vivim, el que fem és facilitar la sortida del mercat laboral i no l’entrada, les conseqüències són les que són.
La forma com estem afrontant el problema de l’atur s’ha convertit en un dels exemples més clars de la impotència de l’actual sistema econòmic en regnerar-se.
L’administració ha hagut de fer front a la prestació dels serveis essencials amb menys ingressos i ha hagut d’incrementar l’endeutament, entre d’altres coses, per la transferència de capital a la desesperada cap al sector financer. I la bola es va fent cada cop més grossa, perquè a això se li ha d’afegir tot el volum de recursos que s’estan destinant a les prestacions i subsidis d’atur, a les prejubilacions o al continu degoteig d’ERE privats que ben aviat vindran acompanyats d’ERE públics.
El crèdit és a la nostra economia el que la sang és al nostre cos: si flueix amb dificultat, aquest es debilita, emmalalteix i mor.
Si els pocs recursos públics que ens deixen “els mercats” els dediquem a fer transfusions permanents a bancs i caixes, no deixem sang (capital) per curar (crear) el nostre sistema immunològic (ocupació) .
La clau per generar ocupació és reactivar el consum, fent fluir el crèdit a empreses i particulars.