Davant el panorama general de retallades tant a nivell estatal com autonòmic, l’efecte dominó recau en el consum i la tendència al retall l’apliquem doncs els de més avall. És aquesta la manera que tenen de solucionar la crisi els d’adalt? Hem viscut una era en què el consumisme no tenia límit (vet aquí la clau d’èxit del creixement econòmic), però ara ens obliguen a que retallem el nostre consum. Que després no se’ns queixin els empresaris.. que vagin a trucar la porta dels seus amics, els polítics, que bé els han beneficiat “a curt termini” amb una reforma laboral que fot plorar.
A més retallades, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
A menys consum, menys producció…
A menys producció, més atur…
A més atur, menys consum…
… i així fins l’infinit.
I em pregunto: fins a on volen arribar? Estem tots ficats dins un cercle viciós, en què ningú surt guanyant. És com fer un contracte indefinit a la crisi. En realitat estan preocupats més per portar a terme una política d’austeritat en comptes de reactivar l’economia. Dec ser una il·lusa, jo… perquè em pensava que l’economia s’activava amb inversió i ans al contrari, ens trobem en una situació de crisi provocada inicialment per l’aversió al risc d’una colla que se’ls ha anat l’olla i ha estès la por arreu. I ara, tots som víctimes d’una aversió al risc que fa escànyer l’economia d’una manera brutal.
Volen austeritat? Doncs tindran austeritat. Un boomerang que els fotrà una bona hòstia en tots els morros.
Se’ls oblida una cosa: un país pobre és la conseqüència d’un poble pobre. Com més ens empobreixin, pitjor serà la situació econòmica del país. No hi ha volta de fulla.
El problema que tenim és que cap polític actual li arriba a la sola de les sabates a en Roosevelt, que en el seu moment seguí la proposta de Keynes en incentivar el consum. Només com a petit detall informatiu, part de les mesures adoptades en el crack del 1929 foren:
S’augmentaren els salaris
Disminuïren les hores laborals
Es va invertir en obra pública
Es portaren a terme mesures de protecció social per a garantir el poder adquisitiu de la població.
Tot això com a únic objectiu, el de fer créixer el consum i així poder reactivar l’economia.
L’endeutament públic ha estat una gran pifiada dels polítics. No només per la manca d’eficiència en la gestió dels diners públics sinó també per tenir la mà massa llarga i haver infectat la nostra economia amb el gran virus de la corrupció.
