Dilluns, 21 de setembre de 2020 - Edició 788
La República

CorrupCiU s’escriu amb “U”

     La setmana passada llegia l'entrevista que un mitjà feia a l'amic Andreu Garriga, que enguany es presenta a les eleccions municipals a Girona per Solidaritat per la Independència […]

David Olmedo i Hubach
David Olmedo i Hubach 20/05/2015

     La setmana passada llegia l'entrevista que un mitjà feia a l'amic Andreu Garriga, que enguany es presenta a les eleccions municipals a Girona per Solidaritat per la Independència (SI). Entre d'altres coses, Garriga apuntava quelcom molt interessant: “No serem independents si no hi ha una autèntica regeneració democràtica”.

 

     Les paraules de Garriga, per desgràcia col·lectiva, refermen allò que ens han demostrat els darrers tres anys de praxis parlamentària, amb una suposada majoria “sobiranista” de CiU i Esquerra. Tal com demostren la manca de fets polítics cap a la Independència per part de l'actual classe dirigent autonomista -més enllà d'un 9N sense efectes jurídics ni vinculants-, la veritat és que ens trobem en un atzucac on reintentem absurdament aconseguir alliberar el país per la via del pacte dins de la legalitat espanyola, en comptes d'apostar per la via unilateral, com han fet la majoria de nacions lliures del món.

 

     Sense regeneració no hi ha alliberament, perquè l'actual classe política autonomista està només preocupada en mantenir un ric sistema de poltrones, el qual retroalimenta els seus partits i organitzacions afins, i la seva fidelitat, a través de càrrecs, subvencions, designacions, concursos, etc. No en va els darrers trenta anys ho demostren. Durant dècades, partits com CiU i PSC (i ara per darrera Esquerra que cerca substituir socialistes), han bastit unes estructures de poder fortes que els han fet amb el control territorial. Tant de temps manant ha propiciat que en molts indrets s'establís una mena de caciquisme, que a voltes ha desenvocat en casos de corrupció que s'han ocupat d'ocultar recíprocament.

 

    Tot això serien tan sols suposicions si personalment no ho hagués viscut en primera pell. En concret, com a coordinador de SI a les Comarques Gironines, he pogut viure la dinàmica de certes poblacions gràcies als nostres regidors a l'oposició dels governs municipals. Fent números, puc dir que del total dels 10 municipis en els quals hem tingut presència els darrers quatre anys, a tres hi hem detectat casos de corrupció. Casualment, en el tres casos CiU hi estava implicada. Els pobles afectats són: Begur, Guils de Cerdanya i Viladasens.

 

     Potser el cas de Begur ha sigut el més mediàtic i la gent n'ha tingut coneixement per varis mitjans escrits i audiovisuals (menys TV3 que es va negar a informar-ne!). Resumint, tot comença quan el regidor de Solidaritat, Marià Renart, detecta en els pressupostos dels darrers anys que la mateixa regidora d'Hisenda, Maria Rosa Pérez Gafas, subcontracta irregularment l'empresa familiar del seu marit (Jardins Arnau) de la qual ella també n'és part. Aquestes subcontractacions estan fetes a consciència i amb mala fe mitjançant una empresa pont amiga que delega la feina a l'empresa de la regidora, així el contracte no és directe ni tan evident. Tot plegat es du a Fiscalia, i el fiscal estima indicis de delicte i ho passa al Jutjat de la Bisbal, que imputa a la regidora i a més persones del seu entorn. Ara mateix el procés continua obert i restem pendents que se celebri el judici.

 

     El cas de Guils també s'ha fet públic i es va portar a l'Oficina Antifrau fa uns quants mesos, que el té paralitzat fins passat eleccions -per decisions internes-, tot i que l'ha admès a tràmit i investigació, segons converses mantingudes amb els seus responsables. El regidor de SI a l'oposició, en solitari, Josep Ribot, va descobrir que l'equip de govern cobrava dietes de forma irregular com a sobresous encoberts (tipus l'afer de l'Associació Catalana de Municipis): és a dir, que cada mes s'adjudicaven una sèrie de diners a alcalde i regidors sense que aquests els justifiquessin per res (alguns mesos més de mil euros per cap). Simplement s'ho cobraven sense aportar tiquets ni factures. El regidor Ribot va controlar els comptes municipals i no hi havia cap mena de justificants de les dietes. Quan ho va dur a Ple i ho va demanar per escrit a l'alcalde Josep Mendo (d'Unió Democràtica de Catalunya) li van contestar naps per cols i li van fer un fort boicot institucional i personal, i llavors ho vam dur a Antifrau. Un cop dut a Antifrau, l'alcalde, avergonyit i mancat d'arguments, va dimitir al·legant problemes familiars, retirant-se de la vida política.

 

     El darrer cas, el de Viladasens, és poc conegut ja que no s'ha fet públic encara ni s'ha emprès cap acció legal, tot i que trobo que no el puc silenciar més. El tema gira entorn de la MAT i de com l'actual alcalde Alfons Soler -alcalde també a l'anterior legislatura- i un antic regidor, Xavier Sans, ara inactiu, van abusar de la seva condició i poder públic per modificar el primer traç provisional de la MAT el 2007, car els afectava propietats particulars, en especial un negoci turístic de Sans. A través d'una sèrie de documents i pistes, els dos regidors de SI al consistori, Albert Saus i Josep Massó, motiven sobre com Soler i Sans munten una trama en la qual finalment Red Eléctrica Española canvia el traç de la línia elèctrica a profit seu, i per contra, la nova línia afecta a més veïns de la població i atempta contra l'interès general, que en teoria haurien de protegir com a càrrecs electes. Si aquest afer no ha vist la llum, tot i la meva insistència, ha sigut per la discrepància que he mantingut amb un dels regidors nostres amunt esmentats, que ha canviat de partit i es presenta sota unes altres sigles. Espero que en el futur s'emprenguin accions legals, perquè hi ha un molt bon document redactat que no pot caure en l'oblit, el qual posa en evidència una acció il·legal perseguible.

 

     Per tot plegat, en vistes al fets explicats sobre corrupteles, i retornant a la cita inicial de l'Andreu Garriga, em ve al cap un lema que aquests darrers dies he sentit bastant per les xarxes socials, i que en el fons no deixa de ser una crida a la reflexió per tal d'aconseguir que regenerem un teixit polític contaminat i interessat: “Si votem als de sempre, tindrem el de sempre”. Pensem-hi uns minuts o no evolucionarem.

 

 

 

 

Relacionats