L'hora que veus és l'hora que vius 2
(Experiment amb oposicions i comparacions)
“I just want someone to talk to
And a little of that human touch
Just a little of that human touch”
Bruce Springsteen
Segona part
Van recollir la maleta. Com que no pesava gaire, l’hauria pogut portar ella. Tanmateix, el marit, calb amb només pèl al darrere a seixanta-dos anys, sis més que ella, no hauria suportat deixar-l’hi dur fins al vehicle. Obrint la porta del Toyota Land Cruiser li digué:
— Posa una tovallola al seient per no embrutar-te.
Va preferir el Toyota, molt fiable per anar per camins, tan asfaltats com no. Cap defecte, simple preferència per un vehicle que es projectava en ell de forma diària, com avui per anar a l'aeroport, i sobretot per anar als camps en què no s'acabava la vida. Una nit amb l’oratge en calma. A diferència de si hi havia tempesta quan li tocava patir per les pedregades de la segona quinzena d’agost. Ella no es va estranyar gens que no anés a buscar-la amb el Mercedes. Només el feia servir per anar a dinars amb familiars, amb empresaris o sopars en què els bodeguers celebraven actes referits a les collites.
Van mantenir les distàncies durant el trajecte, amb un diàleg convencional. No s’haurien escoltat gaire en eixos moments, cansats encara que per motius diferents: vés saber que havia estat fent ell. No cal dir que ella mai se l’hauria imaginat malalt, ni se li hauria ocorregut pensar que patís qualsevol espant a causa de la salut d’ell. Que sabés, gaudia de bons colors de cara. Qui sap si s’havia acostumat a ells com a signe de bona salut, tret d’un dolor suportable en un genoll a causa del menisc.
Ja a la casa, ella va anar al bany i mentre s'omplia la banyera es va despullar, es va girar de cara al mirall i es va agradar: encara estava per donar guerra. Va agafar i va aixecar una teta a cada mà. Es va recolzar sobre un costat de la banyera, va passar els dits i el palmell d'una mà pel sexe, es va sentir bé. Després, tot i que el marit estava molt ocupat en els camps de vinya i acabava molt cansat, es va aturar a pensar quantes dones es podria haver tirat ell en l’absència. No sé per què hi penso quan, per bé que qui sap, sé de sobres que no és d'aquest tipus d'homes, es va censurar. Quan va acabar el bany, es va vestir i va sortir a sopar.
Ben aviat va saber que, segons s'assegurava a la casa gran, la verema estava sent excel·lent. El marit no només l'hi va confirmar sinó que li féu saber que havia signat un acord per a la venda de moltes ampolles de vi.
Continuarà…
Joan Guerola
