Ja fa un temps que el text d’una primera Constitució Europea cria pols pels calaixos. Va ser l’actitud decidida dels i de les votants de França i Holanda que va obligar a aparcar un text que en el millor dels casos oferia moltes incògnites sobre els seus avantatges i molt poques sobre els aspectes regressius per a les capes més desafavorides –les treballadores i treballadors- dels estats membres.
Ara, Merkel i Sarkozy, disposats a reactivar l’eix francoalemany i les institucions europees, ens fan témer que se les empescaran per treure-li la pols. Trauran la pols a retallades de drets socials i a liberalitzacions i desregulacions que, sens dubte, aniran en detriment dels ja minsos drets de la classe treballadora.
Ara que es porta tant el terme “preventiu” (atac preventiu, guerra preventiva…), val la pena que, preventivament, comencem a endegar les respostes adequades que haurem de donar amb contundència a aquesta nova onada neoliberal de retallada de drets que ens ve a sobre.
