- Publicitat -
Alguns mitjans de comunicació espanyolistes, fins i tot algun que s’autoanomena progressista, aquest cap de setmana va criticar els editorials que vaig fer dijous i divendres en defensa de la democràcia. És d’esperar ja que sovint l’espanyolisme més ranci i el progressisme espanyol coincideixen: sobretot pel que fa a Catalunya. Us diré el que no criticaran mai aquests mitjans; les amenaces de mort a la regidora de CiU, Miriam Nogueras, que va rebre després de defensar la independència a un debat de La Sexta. Des de la Fundació Nous Catalans ens reafirmem amb el contingut d’aquestes editorials.
Del que voldria parlar avui i intentar donar resposta és sobre els comentaris d’algunes persones que divendres em preguntaven per què dono la cara per l’Andreu Viloca. I molts d’altres, covards, que quan quedi en llibertat homenatjaran en boca petita i li donaran copets a l’esquena però que divendres callaven. Doncs mireu, jo el defenso i en dono la cara públicament no per què siguem allò que se’n digui amics, sinó perquè ara més que mai el considero un amic. I és que ens hem reunit moltes vegades els darrers anys i, segurament, ens hem discutit més del que hem parlat de política. I és normal que sigui així: és el gerent, un paper molt difícil i més en època d’austeritat. Sempre l’he considerat un bon gerent, i no dubto ni un pèl de la seva gestió, i a més a més ara el considero el meu amic perquè està acusat per una fiscalia del PP i per una justícia espanyola en ple procés d’independència. Perquè està detingut irregularment per no eliminar unes suposades proves que fa dos anys que podria haver eliminat, si haguessin existit es clar. Perquè és una víctima de l’Estat.
Alguns al·leguen que el jutge és català i jo afirmo que Alejo Vidal Cuadras, Camacho i Chacón també són catalans. I per mi la sang no és garantia de res. I és que Catalunya té patriotes com en Noureddine Ziani, que va ser expulsat de l’Estat per la Vicepresidenta del Govern Espanyol amb l’excusa que fomentava l’islamisme radical. I el Noureddine Ziani era i és el meu amic, encara que fa temps que no el veig. Ara viu feliçment al Marroc, i no, mai no ha fomentat l’islamisme radical. Al contrari, ell hi lluitava fermament en contra. Ell treballava per la cohesió social d’aquest país i defensava els seus drets nacionals.
No, jo no crec en la justícia espanyola, no la reconec com a pròpia, ni li reconec autoritat al nostre país. Per això el dia 15 davant del TSJC quan declarava el President Mas vaig afegir-me als crits que milers de persones cridaven amb força “fora la justícia espanyola”. Tampoc crec en la Guàrdia Civil. No puc creure-hi perquè mai no han estat al costat del poble de Catalunya. No crec ni en una justícia que quan tenia 14 anys em volia tancar 8 anys a la presó per demanar l’etiquetatge en català, ni crec en una Guàrdia Civil que molt simpàtica ella em va destrossar la casa i posteriorment va fer un informe afirmant que jo era perillós després de trobar-me a casa dormint amb un pijama del Pokemon.
L’Andreu Viloca és el meu amic perquè és un patriota i estem en un procés de greu conflicte polític i més que polític. I en procés de conflicte, no, jo per ordres del meu adversari no dubtaré mai del meu veí, del meu company de lluita, del meu amic. Mai. No dubtaré d’un dels nostres. I és més, donaré la cara per qui faci falta, i el defensaré fins al final, perquè ara tots som amics, ara tots som una pinya, hem d’estar blindats. Jo sóc més amic d’aquells de qui l’Estat Espanyol diu que dubti, que no pas d’aquells que fan discursos abanderats a favor de la independència i que després són capaços de carregar-se el procés d’independència per l’odi personal a una persona; al polític que més ha fet per la llibertat d’aquest país.
No, no em demaneu que dubti de res ni de ningú. Tinc prou feina lluitant contra l’adversari. Quan siguem un Estat crearem una nova justícia, aleshores, si voleu, dubtem de tot i de tothom, mentrestant… En el front de la divisió no m’hi trobareu. Estic blindat. No accepto el dubte ni el debat al seu entorn, sobretot venint de qui ve. Ara som un de sol. És massa gran el que tenim entre mans com per què no sigui així.
www.ericbertran.cat
Publicitat
