Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Comunicat de la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera! en relació a l’Assemblea Unitària per l’Abolició dels Correbous a Catalunya

Des de la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera! volem recordar que som una de les nacions capdavanteres i precursores al món pel que fa als drets dels animals. El Principat de Catalunya és […]

Iniciativa Animalista 05/04/2014

Des de la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera! volem recordar que som una de les nacions capdavanteres i precursores al món pel que fa als drets dels animals. El Principat de Catalunya és un territori especialment sensible al maltractament dels animals no humans, com així ho demostra el gran nombre d'associacions, organitzacions, protectores, refugis, etc, que teixeixen el seu entramat proteccionista i abolicionista.

La llei de protecció animal catalana és una de les més avançades del món. Es tracta d'una llei que reconeix els animals com a éssers físicament i psicològicament sensibles que, entre d'altres coses, contempla un enduriment de les sancions per qui maltracti animals i la prohibició del sacrifici d'animals domèstics de companyia. La llei de protecció dels animals de Catalunya condemna qualsevol mena de maltractament, prohibint qualsevol espectacle on se'n maltracti o mati, però actualment manté una excepció, entenent que els braus fets servir pels espectacles dels correbous no són subjecte de dret i els exclou dels drets que efectivament tenen. Considerem que aquest fets han de ser regulats i que la llei no pot admetre aquesta excepció i ser permissiva amb aquest tipus de violència.

A Catalunya les reclames populars van aconseguir l'abolició de la tauromàquia major, o sigui, les curses de toros on es torturava públicament a un toro fins a la mort dins una plaça. Més del 70% de la població catalana viu en un municipi declarat lliure de circs amb animals, fet que va precipitar la intervenció parlamentaria i permetre que en els propers mesos s'aboleixin a tot el país. Catalunya també ha dit que no vol veure animals vius exposats com a productes en fires i mercats, en són exemple la reconversió de totes les parades de la Rambla de Barcelona així com les de nombrosos mercats ambulants de comarques.

Això ens confronta amb una notable contradicció com a societat, doncs encara no hem eradicat una de les més greus i flagrants tortures públiques com en són els correbous, una cruel tradició que es dóna en diferents poblacions de les comarques de Tarragona (Terres de l'Ebre), Barcelona (Barcelonès i Bages) i Girona (La Selva, Garrotxa i l'Alt i el Baix Empordà). A les disposicions generals dels principis i finalitats del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el text refós de la llei de protecció dels animals, s'hi resa que “Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por”, per tant s'esta contravenint l'objecte i la finalitat de la mateixa llei.

Els correbous no són una tradició exclusiva de les Terres de l'Ebre, ja que també se'n fan a sis comarques més del Principat, a la Catalunya Nord, al País Valencià i a la Serra de Tramuntana de Mallorca. No són unes celebracions identitàries, doncs a l'estat espanyol, portuguès i francès també se'n fan, així com a diversos països de l'Amèrica Llatina.

Tota persona que es declari contrària a qualsevol abús de poder cimentat en prejudicis i discriminació, demanarà l'abolició dels correbous, i ho farà perquè sap que les persones que els defensen els sobren prejudicis i els manca l'ètica i els valors morals que la majoria de la societat, la formada per totes les generacions vives, segueixen o persegueixen.

Els tauròfils són una minoria retrògrada, els qui defensen la masculinitat i la dominació del fort per sobre el feble, la mateixa minoria que celebra i gaudeix de la tortura pública d'un ésser viu innocent, i és precisament per aquesta rèmora que fa que pensem en els taurins com els destinataris d'una frase del desaparegut premi Nobel de la pau, Isaac Bashevis Singer que deia: “la llibertat amb la que l'home s'adjudica per fer amb altres especies d'animals el que vol, exemplifica les teories racistes més extremes. El principi és: qui té poder, té raó”.

Qualsevol persona que presenciï la barbàrie dels correbous i ho miri amb objectivitat, tindrà la sensació d’haver fet un viatge feixuc als temps més foscos del nostre passat recent, on la tradició casposa i la virilitat més vulgar en són protagonistes.

La tauromàquia menor és un ritual construït i envoltat d'interessos econòmics i polítics, d’una estètica rància i de mentides com les relacionades amb dir que “el bou no pateix, que és una tradició, que és cultura, que a les nostres terres hi ha molta afició, la llibertat, prohibit prohibir”, i altres demagògies.

Les tradicions són el passat i sols cal mantenir-les si són positives, respectuoses i educatives, i si no ho són, cal eliminar-les i canviar-les per unes altres, de la mateixa manera que ha canviat la tradició del concubinat, pegar les alumnes a l’escola, les jornades laborals de 14 hores… i d’altres que volem que canviïn, com l'explotació laboral i sexual de nens i nenes o la lapidació i l'ablació a les dones.

La cultura no és estàtica. Nosaltres entenem per art i cultura la creació, la bellesa, la vida… i els correbous, igual que la resta de festes amb animals, són bàsicament destrucció, patiment innecessari, humiliació, sang i mort. Es repeteix que hi ha molta afició als correbous a casa nostra i, a banda de ser fals, tothom sap que les aficions es poden crear, canviar i manipular segons els interessos del sistema i les multinacionals, que no sorgeixen del no-res.

Les diverses administracions públiques no promocionen amb la intensitat deguda unes altres manifestacions culturals com ara la música, el teatre, l'òpera, les titelles, els jocs tradicionals, etc… mentre que es malbaraten molts diners en una afició minoritària. Les estadístiques parlen que al 80% de la població no li agrada ni li interessa en absolut la tauromàquia o bé hi estan radicalment en contra; tanmateix, volen fer-nos empassar una afició que sols segueix una minoria i que, afortunadament, aviat patirà un relleu generacional del qual no es refarà.

Des dels sectors tauròfils es crida a la llibertat per a veure-ho i “a qui no li agradi, que no ho miri ”. És curiós com els qui participen de torturar un ésser viu i gaudeixen de la violència s'atreveixen a parlar de llibertat i de drets. Considerem que el dret a la vida està per damunt del dret a la satisfacció i la diversió. I això no vol dir que no ens agradi la festa, sinó tot el contrari, ara, el que no tolerem són les festes del sadisme.

Martiritzar els animals provoca que es justifiqui i es naturalitzi la violència de tal forma que queda interioritzada en la gent jove com a patró de conducta. Tanmateix tenim un model de societat molt hipòcrita. Intentem ensenyar valors a les escoles, posem en marxa plans i projectes contra la violència de gènere, entre iguals, contra el racisme, l’homofòbia, castiguem els agressors… però a la pràctica demostrem que maltractar públicament un animal és èticament correcte, és legal, divertit, està patrocinat i finançat per l’administració pública, i no parem compte al fet que cap cultura avançada vol tenir relació amb la tortura, sinó amb les manifestacions pacífiques, creatives i per la vida, tot espolsant-se el maltracte basat en tradicions opressores. Així doncs, si pretenem una societat respectuosa amb els altres, multicultural, sostenible i igualitària, caldrà eliminar tota tolerància cap a qualsevol tipus de violència, també la violència contra els animals. Hem de ser conscients que mentre no deixem de ser cruels, la crueltat existirà.

Com dèiem, la general demanda popular per la fi dels correbous no és més que el procés natural cap a l'abolició de l'esclavatge i el maltractament animal que encara es dóna, de forma pública, en nombroses comarques dels Països Catalans. Volem un país lliure de tortura, per això exigim acabar amb la brutalitat dels correbous, l'últim espectacle dantesc de sadisme col·lectiu i públic a les nostres terres, un espectacle que socialitza i educa en la violència, embruta les persones i potencia els valors masclistes i patriarcals.

És per tot això que la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera! fem una crida a participar de l'Assemblea Unitària que es celebrarà a Barcelona el proper 13 d'abril. Hi estan convidades totes les persones sensibles a la tortura animal de Catalunya, siguin del municipi i comarca que siguin, malgrat n'estiguin especialment convocades les viles on s'hi practiquen els correbous dins les seves festivitats.

En aquesta assemblea oberta, les companyes i els companys de les Terres de l'Ebre que s'han anat reunint al llarg d'aquests mesos, ens explicaran la seva experiència i ens obriran els braços per tal d'unir-nos a la lluita per l'abolició a nivell de país, on, entre totes i tots, hi direm la nostra i expressarem les nostres experiències locals des d'un punt de vista col·lectiu. Durant l'assemblea es tractaran les línies d'actuació, les formes de participació, les propostes, els dubtes, la viabilitat, etc. D'altra banda, s'accelerarà l'elecció i la creació dels equips de treball i la coordinació de la campanya abolicionista.

Després de l'abolició de les curses de braus, és l'hora de la fi dels correbous!

Vine i participa d'aquest procés històric!