Complot al tren reial

El setembre del 1923 va tenir lloc el cop d’estat del general Primo de Rivera. Amb el directori militar, es va suspendre el règim constitucional, es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats, i es va establir una rígida censura. Amb el decret de Repressió del Separatisme, el nou govern militar va perseguir el catalanisme i el moviment obrer, va posar sota jurisdicció militar els atacs a la unitat de la pàtria i va prohibir l’ús de la senyera.
Des del separatisme es va lluitar en diferents fronts. Un d’ells el va propulsar La Bandera Negra (o Santa Germandat Catalana), suborganització d’Estat Català dirigida per Daniel Cardona, creada a principi de maig del 1925 per militants d’Estat Català i de la Societat d’Estudis Militars (SEM), propera a Acció Catalana, per lluitar contra la dictadura i per l’alliberament nacional de Catalunya.
El 6 de maig de 1925 es va comunicar el viatge d’Alfons XIII cap al Principat, previst per al dia 26, i La Bandera Negra va planejar fer explotar una bomba al túnel entre Sitges i el Garraf, just al pas del tren reial. Finalment, es va acordar atemptar a Barcelona, quan el monarca passegés entre Canaletes i el carrer de Sant Pau, però una intensa vigilància policial ho va impedir. Amb tot, encara restava oberta la possibilitat de fer esclatar la bomba del túnel quan el rei abandonés la ciutat en direcció a Madrid.
Així, el 6 de juny, dos membres que provenien d’Acció Catalana i que estaven enquadrats en la SEM, i quatre de La Bandera Negra, es van dirigir al Garraf. En arribar-hi, la policia espanyola els estava esperant. Segons sembla, els va delatar un confident infiltrat al grup, Joan Terrés. De tal manera que la policia va tenir temps de desarticular la bomba, de 43 quilos.
La policia espanyola va acusar Estat Català de ser-hi al darrere i van començar les accions repressives contra l’organització. Van caure una munió de separatistes catalans acusats d’haver atemptat contra el monarca en el conegut “complot de Garraf”. Després de llargues sessions de tortures va quedar detingut el doctor Miquel Arcàngel Baltà, fundador de la SEM.
El 2 d’abril de 1930, gairebé tres mesos després que s’ensorrés la Dictadura, el rei es va veure obligat a signar l’indult. Es van amnistiar de la pena capital i, durant el mateix mes, van sortir al carrer els set condemnats pel complot de Garraf. Així, per la diada de Sant Jordi d’aquell mateix any, es va celebrar el Dinar Popular de Germanor amb motiu de l’alliberament.