Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Completarem el camí que has iniciat, pare

|

- Publicitat -

Una font inacabable d’idees, projectes, desitjos, amor, lluita i sobretot, esperança per un futur millor per la seva dona i els seus fills. Aquesta font, el nostre pare, ha deixat de rajar per sempre aquest dilluns, però això no vol dir que hagi desaparegut. De fet, no ho farà mai, com a mínim mentre les nostres memòries recordin tot allò que ha brollat. Un referent, un model per molts qui van tenir la sort de creuar la seva vida amb la d’ell, ja que era irrepetible. La seva personalitat, sense pèls a la llengua i amb la veritat i la sinceritat per davant de tot el feien la persona més íntegra que hem conegut mai.

Els nostres plors desesperats d'avui semblen indicar que les les seves il·lusions de futur semblin trencades, però ens equivoquem, ja que per sempre romandrà al nostre dia a dia, a les nostres memòries, als nostres cors. Per estar a l’alçada d’ell, però, hem de satisfer les seves idees, projectes, desitjos i esperances activament. I això no només ens inclou als hereus que, desconsolats, hem de trobar la manera, sinó al conjunt de lectors d’aquest bloc i el món independentista en general.

Publicitat

El nostre pare no combregava amb la independència fins un dia en què, com molts catalans, es va emancipar de les pors que 40 anys de dictadura havien instaurat a l’ADN de la nostra societat. Fill de refugiat al camp de concentració d’Argelers el 1939, es va desfer de la teranyina franquista una mica abans que ho fessin molts altres ciutadans en el ‘boom’ de fa quatre anys, i es va convertir en un independentista clarivident i actiu. Això el fa part de la història viva del país que, sense gent que es va activar com ell, ara continuaria sense cap al·licient i sense una oportunitat d’or.

Ha estat, és i serà un d’aquells qui han contribuït a que el país pugui afrontar el canvi més important de la seva història per l’aposta que va fer fins l’últim dia del seu camí. No ha pogut veure la culminació del procés, com a mínim des d’aquest món, potser perquè no arribarà mai, potser per la falta d’unitat dels dirigents sobiranistes des de 2012. Arribats a aquest punt, només queda una pregunta: quanta gent més quedarà amb el somni frustrat per una sèrie de partidismes i manca d’unitat que, malgrat tot, continuen sent el taló d’Aquil·les del procés? Quan reaccionaran els uns i els altres, i quan pensaran a ser dignes d’aquells qui ja no hi són, però que ens han deixat a les portes de la glòria perquè nosaltres hi entrem mentre ells, com el nostre pare, ens hi continuen empenyent des d’allà on siguin?

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut