Avui Carles Puigdemont ha pres possessió com a president de la Generalitat. Escuet, però contundent, ha fet un discurs que ha enfocat, com diumenge, la seva futura acció cap al mandat del 27S: la independència. La notícia del dia ha sigut doble: el rei ha nomenat oficialment Puigdemont president de la Generalitat, i aquest ha promès el càrrec davant Carme Forcadell i Artur Mas mitjançant la següent fórmula:
“Prometeu complir lleialment les obligacions de càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat pel Parlament?”
Qui s’ha endut la gran ovació, la darrera com a president de la Generalitat, ha estat Artur Mas. El president sortint no ha escatimat un darrer dard a Felip VI –com a representant d’Espanya, també- en la brevíssima introducció que ha fet al seu successor. “Jo sí que us agraeixo els serveis prestats. A tothom, absolutament a tothom”. Tot el Saló Sant Jordi s’ha posat dempeus per aplaudir llargament el president que, de moment, ens ha dut fins aquí.
Tothom ha entès que Mas feia referència al no agraïment –per omissió- del rei als serveis prestats com a president autonòmic. Més tard La Moncloa ha advertit que “no hi havia res per agrair”. Ah, el protocol! Són aquests gestos els que denoten la situació política en la que ens trobem. Llanos de Luna, present a l’acte –per protocol també, no per gust- feia cara de pomes agres, i Jorge Fernández Díaz posava un mig somriure malèvol, segurament convençut que el govern espanyol anunciaria després que estudiarà impugnar la fórmula que ha emprat Puigdemont per prendre possessió.
I al carrer, els centenars de persones que s’han desplaçat, sobretot també des d’Amer, han ovacionat els seus líders amb crits d’independència, i han xiulat amb ganes els dirigents del govern espanyol i els representants del Partit Popular. Carme Forcadell els ha correspost saltant-se l’esmentat protocol a l’entrada i a la sortida del Palau de la Generalitat, en un acte molt breu, com les paraules de Puigdemont, el periodista convençut.
L’acompanyament d’Artur Mas i Carme Forcadell ha estat molt potent: Carme Forcadell, la presidenta del Parlament que el poble a través de quatre manifestacions milionàries ha posat allà, llegia la fórmula que lligava Puigdemont a la voluntat del poble i, Artur Mas, el president de la transició autonomista a la Catalunya independentista, li imposava la medalla presidencial donant-li així el relleu, la darrera passada, a l’exalcalde gironí perquè remati la passada i faci el gol de la nostra vida. La persona idònia pel moment oportú: “no ens tremolaran les cames” va dir diumenge. Aquest relleu entre presidents que es gravarà a les nostres memòries, és el pes dels dirigents de la nostra història en moviment, de president de la Generalitat a president de la Generalitat. La força duplicada del relleu i un nou lideratge, el poble al darrera, la sang corrent per les venes, el sentiment, la independència de tot un poble oprimit. És ara que comença l’embat final que tots esperàvem. Guanyem-nos-la!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
