Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Com i qui estima Catalunya

                                    Com i qui estima Catalunya Zapatero també estimava Catalunya, i es va carregar allò que havia promès que aprovaria ; “ l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya,” […]

Màrius Viella
Màrius Viella 20/06/2016

 
                                  Com i qui estima Catalunya
Zapatero també estimava Catalunya, i es va carregar allò que havia promès que aprovaria ; “ l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya,” (aprovat pel 89 % del parlament), i junt amb Alfonso Guerra el varen “cepillar” , i el PP el va portar “cepillado” al Constitucional, on encara es segrestat.
No se si el socialisme català , pensa igual que el socialisme de la resta de l’estat , , però sigui com sigui el PSC, esta fent la feina bruta dels PSOE a Catalunya a canvi d’engrunes, quan el PSOE a aconseguit governar l’estat, i l’exemple el tenim en la presidència de Montilla a Catalunya i amb Zapatero a Madrid; que ens van donar?––- pel “ruler”; varen deixar el terreny adobat , perquè el PP no tingues cap problema per escorxar Catalunya , fins intentar aconseguir anul·lar-la de voluntat i esperit català independentista, i voler imposar altre vegada el castellà a l’escola, no invertint en allò que Catalunya reclama, per el desenvolupament econòmic que Europa exigeix i la societat en general reclama .
El dia 26-VI-2016, o sia d’aquí una setmana , es produiran noves eleccions pel Congres i pel Senat de l’estat espanyol; seria desitjable, que tothom amb dret a votar , en fes un bon us d’aquest dret, tant a Catalunya com a la resta de l’estat; fer-ne un bon us vol dir destinar-lo als drets de les persones no només en el present, sinó i especialment en el futur i per les properes generacions.
Son molts els partits que mitjançant els seus representants , ofereixen “durus “a quatre pessetes, però lo que ningú diu , es, hi ha unes despeses que en benefici del tots els partits, fins i tot els que  saben que no aconseguiran cap escó, també son a càrrec dels ciutadans; jo no se si son molts o pocs, però si se, que tots cerquen lo mateix , una cadira al parlament o al congres i “els moros que els mati Deu, o sinó perquè els feia”; un cop aconseguida la cadira, tot es bufar i fer ampolles, , perquè no es te n’hi tan sols la responsabilitat d’haver de decidir el vot en les votacions, perquè la disciplina de vot obliga a respectar la decisió que pren la cúpula en cada esdeveniment al Congres o al Parlament. 
Màrius Viella   La Bisbal d’Empordà   19-6-2016          T/.972640762

Relacionats