Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

Com evitar un altre clan Pujol?

Artur Mas titllava de “ni lleig ni bonic” el fet que sis dels set fills de Jordi Pujol hagin tingut relacions laborals amb l'administració pública catalana mentre el seu pare […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 10/02/2015

Artur Mas titllava de “ni lleig ni bonic” el fet que sis dels set fills de Jordi Pujol hagin tingut relacions laborals amb l'administració pública catalana mentre el seu pare era president o ja expresident de la Generalitat. No és prova de delicte, evident, però tenint en compte que tots excepte un estan imputats, la dada esdevé més aviat lletja. Aquest dimarts els grups d'oposició catalans i els partits al Congrés espanyol s'han mostrat incrèduls pel fet que el president Mas digués que no sabia res de les activitats sospitoses del seu pare polític.

Sigui o no veritat, i siguin les acusacions als Pujol certes o falses, el passat ja no es pot canviar i és força evident que 23 anys de poder pel mateix partit i per la mateixa persona van crear massa vicis. Un cercle viciós massa tòxic, amb massa poc control. Com es pot evitar que la mateixa situació es repeteixi? Amb el marc legal vigent, podria tornar a succeir. Cal un nou país, amb noves lleis i constitució. Ja sigui dins d'Espanya o fora. I com que per canviar la Carta Magna espanyola ens hauríem de posar d'acord amb gent massa diversa i llunyana, un Estat català seria més eficaç per evitar un nou clan Pujol. Però com?

El polèmic esborrany de Constitució que va publicar un grup de juristes encapçalat per Santiago Vidal suggereix donaria eines per lluitar contra la corrupció, com l'oficina Antifrau o diverses mesures de transparència parlamentària. També estableix que el president de la República podrà estar un màxim de deu anys al càrrec i el primer ministre, un límit de vuit. Una mesura que ja reduiria la possibilitat de nepotisme o creació de cercles viciosos familiars. Alhora, el text de Vidal i companyia diu que cap partit polític podrà tenir la majoria absoluta d'escons al Parlament, per molts vots que rebi, amb l'objectiu que cap partit tingui el control absolut el poder legislatiu -això evitaria recrear la vergonyosa lluita de lleis d'educació PSOE-PP a cada mandat.

Ara bé, la hipotètica Carta Magna podria anar més enllà: i si obligués que el poder executiu hagi de ser, per força, de més d'un partit polític? És a dir, que per la força en totes les legislatures dos partits o més haguessin de formar govern de coalició? No només tot seria més consensuat i plural, sinó que faria més difícil que uns membres de l'executiu encobrissin els altres, ja que serien de partits diferents i, a la fi, rivals electorals. Els ministres i alts càrrecs de cada ministeri es vigilarien mútuament. El problema? Bèlgica ja obliga a fer governs de coalició i arran d'això ostenten el rècord de temps emprat per formar govern: 589 dies. Malgrat tot, valdria la pena a fi de tenir un país més net.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés