La publicació de l’edició en català, desprès de més de 130 anys d’història en l’informació de tots els colors i gustos a Catalunya, ha fet que aquest rotatiu superi per primera vegada la barrera dels 800.000 lectors diaris.
Que sigui el tercer més llegit al conjunt de les espanyes, m’importa ben poc, per no dir-hi gens ni mica.
A més, això si que interessa, es l’únic diari que ha crescut proporcionalment un 13%, i aquí al nostre país es consolida per sobre de tots com el més llegit amb una mitjana de 811.000 lectors diaris – suposo que els que en donen gratuïtament als autocars Casas del maresme, no hi deuen comptar.
Si veiem les dades del Periódico, Punt, Avui i Ara per deixar-ho en termes catalans, veiem que el primer rep uns no gaire despreciables 688.000, el Punt uns 127.000 – mai deixarem de ser-ne’n uns regionalistes confessos, l’Avui uns 90.000 i finalment l’Ara arriba de forma ajustada als 74.000.
Si sumen tots aquests menys el transversal Ara, fa un total la premsa nacional d’esquerres d’uns 217.688 lectors de mitjana. Això, podria dir que les esquerres no llegeixen tant sovint la premsa o potser no tota Catalunya es d’esquerres – aquell vell refrany que sempre sona.
El lector d’Ara es pot situar als voltants del lector habitual de la Vanguardia, aquell centre-dreta de tacte sobirà liberal.
En definitiva, aquest espectre es el més clar a l’hora de veure els gustos o colors polítics d’un país, més enllà que qualsevol consulta del C.E.O.
