Colonització i dret a decidir

              
            Vull reflexionar sobre el que indica el títol d’aquest escrit. Segons les lleis internacionals els països colonitzats tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, tenen el dret a decidir. Ara es tracta de saber si països que han estat colonitzats i que ha estat reconegut per la resta de països del món, han tengut un règim semblant de govern al que ha patit Catalunya. Si revisam el que ha passat i passa a un estat com Bolívia ens n’adonam que han ocorregut fets calcats, als que ha patit i pateix el poble català. Per exemple, aproximadament un 50% o més són indígenes bolivians, persones que parlen llengües com el quítxua, el guaraní, l’aimara, etc. Aquestes llengües han patit persecució i burla a qualsevol part on es parlassin, que és la tècnica dels colonitzadors, i han estat molts els que han volgut que els seus fills aprenguessin l’espanyol perquè no fossin perseguits i burlats com ho havien estat ells. S’ha utilitzat l’escola i l’Administració per espanyolitzar el personal, lingüísticament parlant.
 
            Quan s’ha recorregut als idiomes dels nadius ha estat per part dels colonitzadors evangelitzadors, que varen veure que l’única manera d’arribar a ells era en la seva llengua. Així es va fer aquí, quan es varen fer doctrines en català i en dialecte per arribar al poble, i també s’ha recorregut a les llengües indígenes perquè poguessin aprendre l’espanyol. Aquí tenim l’exemple dels diccionaris mallorquí-espanyol. Després s’ha acabat utilitzant l’escola per espanyolitzar els bolivians, cosa que no han aconseguit perquè hi havia molts d’analfabets. Igualment passava aquí, fins que no es va generalitzar l’escola al cent per cent de la població, gran part d’aquesta era analfabeta en espanyol.
A l’actualitat, en canvi, l’Estat bolivià ja supera la situació en què es troba al català a València, a les Illes Balears i al Principat, perquè a l’escola ja es pot estudiar en la llengua indígena corresponent, i després s’estudia l’espanyol i una o dues llengües estrangeres. S’ha proposat que a tot el territori bolivià s’aprengui alguna de les llengües indígenes, amb la forta oposició dels descendents dels colonitzadors, els criolls. També la dels descendents dels indígenes, que han aconseguit una bona situació gràcies a l’autoodi inculcat. Un dels avantatges més importants del poble bolivià si el comparam amb el de les Illes Balears i El País Valencià, és que els funcionaris de cada territori tenen el requisit d’haver d’aprendre la llengua pròpia del lloc on fan la seva feina, cosa que l’actual Govern del PP ha impedit d’una manera il·legal, és a dir, en contra del que diu l’Estatut d’Autonomia.
 
            Per una part, comprovam que hem viscut i vivim en certs aspectes com qualsevol poble colonitzat, però això no serà mai reconegut per l’Estat que s’aprofita de la riquesa i de les contribucions dels colonitzats. També hi haurà els que estan carregats d’autoodi que ho negaran tot, i per això, fins i tot impediran que el poble voti, i utilitzaran les lleis fetes a propòsit per l’estat colonitzador. Per això negaran el que és innegable, negaran el dret a decidir i inventaran mil mecanismes antidemocràtics per a aconseguir-ho.
 
            La darrera cosa que faré en aquest escrit és comprovar què diu el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la paraula colonialisme. Aquesta és la definició: “Tendencia a mantener un territorio en el régimen de colonia.” El fet de mantenir un poble oprimit sense que pugui decidir el seu futur és una prova evident de trobar-se en un règim de colònia disfressat d’autonomia.
 
            També utilitzaré, una rere l’altra, les quatre primeres accepcions de colònia, i així podrem saber quin és el règim en el qual ens trobam:
1.f.Conjunto de personas procedentes de un territorio que van a otro para establecerse en él. 2.f.Territorio o lugar donde se establecen estas personas. Són moltes les persones  que sense saber-ho, han actuat involuntàriament o empeses per les  circumstàncies i han impedit que el poble originari pogués esser qui volia esser. Votant sabríem com vol esser ara. S’ha impedit que es desenvolupassin certes parts d’Espanya, perquè les persones d’aquests llocs haguessin d’emigrar a altres territoris on hi havia més feina com el Principat, les Illes Balears i el País Valencià, esperant que així desaparegués el problema català. Sempre només s’han fet por dels que vivien en el Principat.
3.f.Territorio fuera de la nación que lo hizo suyo, y ordinariamente regido por leyes especiales.És indubtable que a principi del segle XVIII el regne de Castella es va apoderar del regne d’Aragó, format per una confederació de territoris, que han arribat als nostres dies formant diferents autonomies dins el territori de l’Estat espanyol. I segur que han estat regits per lleis especials al llarg del temps. Se n’han fetes moltes d’especials des de la part colonitzadora per intentar eliminar la personalitat del poble subjugat, per exemple, la llengua. Ara mateix les lleis especials que fa aquest poble són duites a un TC que les anul·la totes, i el poble colonitzador es val d’una llei per impedir la democràcia al poble colonitzat, una llei que se’n diu Constitució.
4.f.Territorio dominado y administrado por una potencia extranjera. Mentre aquest poble no pugui decidir com vol que sigui el seu futur, qualsevol poble que li ho impedeixi actua com una potencia estrangera.