Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Ciudadanos, el nou Front Nacional Taronja espanyol

|

- Publicitat -

S’han de començar a dir les coses pel seu nom: Ciudadanos és el braç parlamentari del pensament polític de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar.

La FAES representa l’extrema dreta a Espanya. El Front Nacional francés equival a la FAES, que ha estat incorporada al Partit Popular des de fa uns vint anys fins a finals del 2016, quan Aznar es va distanciar del PP, fins i tot renunciant a la presidència d’honor d’aquest partit. Va fer aquest pas coincidint amb l’entrada per terra, mar i aire de Ciutadans a la política espanyola, és a dir, amb tots els mitjans de l’IBEX 35 fent propaganda en prime time d’Albert Rivera. La Sexta i El País van liderar la promoció del nou “Macron espanyol”.

Publicitat

Això explica perquè els partits espanyols d’extrema dreta no han obtingut mai gaire rèdit electoral a Espanya des de l’entrada de la democràcia. De fet, l'única vegada que un partit reconegut com a tal va obtenir representació al Congrés va ser durant les eleccions de 1979, quan Unión Nacional, liderada per Blas Piñar, va aconseguir un sol diputat. El vot útil d'aquesta tipologia de partits l’ha absorbit el PP des dels anys 80’.

En aquests darrers anys s’ha evidenciat que a dia d’avui Rivera és el candidat preferit de Losantos i d’Aznar. Com també s’han fet paleses les estretes relacions amb d’altres formacions d’extrema dreta de nombrosos militants i candidats de Ciudadanos. Com afirma el periodista gironí Martí Anglada “és un partit que està en procès d’evolució. Si s’enfonsés el PP, com pronostiquen algunes enquestes, segurament tendirà a ocupar el seu lloc, per interessos electorals. Però si el PP no s’enfonsa, aquesta evolució està portant Ciudadanos cap a l’extrema dreta”.

En aquests anys d’acostament d’Aznar, Ciudadanos ha copiat el programa econòmic de la FAES i, en l’última convenció del partit, es van afanyar a treure el terme de socialdemocràcia per substituir-lo pel de liberal-progressista. No obstant, ells es defineixen de centre, “ni d’esquerres ni de dretes”, “ni rojos ni azules”, perquè els interessa vendre’s així, com tots els partits que fan discursos de caire populista. Malgrat tot, és un partit d’extrema dreta. La Falange creada per Primo de Rivera també es definia amb aquests mateixos termes “ni d’esquerres ni de dretes, espanyols”.

El parany dels partits de nova extrema dreta rau precisament en la tramposa articulació populista del seu discurs, creant falses dicotomies, com per exemple, “el camí nacional” que va dibuixar Albert Rivera en l'última presentació de la seva plataforma “España Ciudadana”. Banderes, himne… reduir tots els problemes complexos de les societats globalitzades d’avui a una qüestió d’unitat nacional? Això no és nacionalisme? Ciudadanos s’està convertint en un partit de “nova extrema dreta”, perfectament homologable al Front Nacional francés. Rivera contraposa amb una perillosa retòrica populista identitària el “camí nacional”, creant un “nosaltres” versus un “ells”. “Els espanyols de bé, els patriotes” versus “els independentistes i comunistes” que volen trencar la sacrosanta unitat d’Espanya, uns enemics que cal eliminar per tal d'extirpar tots els mals.

Per tant, si la FAES representa l’extrema dreta a Espanya i Ciudadanos és el braç parlamentari del seu pensament polític i econòmic, què és C’s? Doncs sí, el nou Front Nacional Taronja espanyol ja està aquí. Disposat a batallar el vot de l'extrema dreta al PP. Molt de compte.

1,1 milions de catalans, majoritàriament de classe obrera, han votat en les darreres eleccions del 21-D a un partit amb estretes relacions amb formacions feixistes sense saber-ho. Un partit que mentres deia ser de centre esquerra votava les mateixes polítiques que el PP a la resta d’Espanya.

A més, es venen com el “partit del canvi”, quan la realitat és que han mantingut a l’EREètic PSOE a Andalusia i el púnic i gurtelià PP de Cifuentes a Madrid.

El populisme és una manera de construir la política, de dibuixar solucions simples a problemes complexos. Populisme és un mètode, una lògica social en la qual els seus efectes travessen una gran varietat de fenòmens i partits. El populisme no és una ideologia, però sí un sinònim de demagògia. I per combatre'l és necessari denunciar-lo i despullar-lo amb el debat de les idees.

Per tot això, us convido a seguir el compte de Twitter @DesnudandoCS. Rivera va presentar-se per primer cop despullat i l’Ibex 35 el va vestir. Entre tots l’anirem despullant fins que hi torni a quedar.

© Guillem Valls ; Twitter: @Guillem_Valls_ ; Blog personal: https://www.compolcat.cat/
 [soliloquy id=”226413″]

Publicitat

Opinió

Minut a Minut