Recordeu de fa uns anys, quan van aparèixer un munt de pintades per les parets de molts edificis que posaven allò de ‘CiU + ERC = Catalunya’? Aquest missatge va aflorar durant la negociació entre els principals partits catalans, que acabaria desembocant en el primer tripartit, presidit per Pasqual Maragall. Era a finals del 2003, i llavors tothom veia clar que CiU i ERC havien de pactar per sumar. Al final però, Esquerra va optar per fer entrar oxigen a la Generalitat de Catalunya i van optar pels socialistes.
Avui, i per avui vull dir avui mateix, sembla que tot això és molt vell ja. Però no fa pas tant. En canvi, si algú d’Esquerra tragués avui un ‘CiU + ERC = Catalunya’ seria acusat d’oportunista i aprofitat. Se li diria que ara ‘això no toca’, que ja van tenir el seu moment de triar. I segurament tindrien prou raó. Tot depèn des de quina banda es miri, clar.
Però jo em paro un moment i em pregunto, què passaria si CiU i Esquerra unissin forces precisament ara? Algú s’imagina aquests dos partits sumant a Madrid i complicant moltíssim els pactes estables de Zapatero? A Madrid, aquesta suma de forces es veuria totalment decantada a favor de Convergència. La diferència d’onze a tres és més que important. Però què passaria si aquest pacte també es portés a la Generalitat provocant un canvi de govern? Què passaria? Quines conseqüències tindria un cop de timó d’aquesta envergadura?
Alguns coneguts em comenten que aquesta decisió només posaria més difícils les coses pel traspàs de les competències que recull el nou Estatut. I penso que segurament seria així. Ja se sap que Roma no paga traïdors, per molt Estatut aprovat que hi hagués. El preu que pagaria aquest desafiament catalanista es faria pagar car.
Però com he dit, només em limito a pensar en veu alta. És només que no se si tots aquells que un dia proclamaven ‘CiU + ERC = Catalunya’ encara continuarien pensant que aquesta opció és realment la bona. Vist el cacau polític actual, jo ja no se què beneficiaria Catalunya. Qui ho sàpiga, que m’ho digui!
