Cinc anys despres

Europa, Espanya i Catalunya cinc anys desprès d’aquest comentari
 
                    El fet de ser europeus
 
Hom recorda l’eufòria per part de un sector de la societat catalana i espanyola, durant els primers temps d’haver-nos permès accedir “ amb condicions”, a formar part de la CEE, o de la UE; s’havia creat una esperança de prosperitat per part dels sectors mes febles social i econòmicament, perquè tothom esperava una política europea d’interessos comuns; però la cosa no anat per aquets camins ; de ben segur ,que podem trobar agricultors i ramaders, que diran , que aquest esdeveniment es tenia d’haver produït vint anys mes aviat, que podria ser el cas d’aquell pagès amb no massa terra de conreu, quatre vaques, dos cavalls dues truges i un fill que no volia ser pagès; aquest casos , foren subvencionats  i alliberats de problemes , i molts s’integraren al mont industrial , i també a la construcció, i han reconegut haver tret faves d’olla, fins aquest moment.
  Però si intentem fer un resum de tot plegat, i de les conseqüències derivades de l’arribada de l’euro, ens adonarem que ens trobem en una situació palpable de retrocés econòmic, vers els impulsors i promotors de la “comunitat”, que a part de que es fa pales entre la societat , en el seu 50%, també o confirmen els mitjans de comunicació i de la informació. Quan aquesta circumstancia ,es ve captant ja fa molt de temps, però no se’n fa reso per part de ningun , m’escama i a l’hora em produeix indefensió, quan el govern del nostre país ens vol convèncer amb exemplaritats referents a Europa , però , que sempre caminem en directio contraria , o sia Europa s’enriqueix i nosaltres cada dia som mes pobres amb tots els aspectes ,( però cada dia som mes rics en experiència).
Crec que a Brussel·les , a part de negociar que es pugui parlar en Català ,”que per mi es molt important, “ tambe s’ha de negociar que tothom pugui viure com Europeus; però no cal que ens il·lusionem massa , perquè aquesta família que cada  cop es mes “nombrosa “, que ha passat de dotze a vint i cinc membres , i que tots aspiren que els portin a “coll”, alguna repercussió a de tenir per aquells que varen voler entrar-hi sense ser convidats, i que van acceptar totes les condicions que els van imposar, i per arrodonir el pastis , el nostre país dona suport a la Constitució Europea, quan la comunitat obliga als nostres ramaders a limitar la producció dels seus productes ,però no impedeix que n’entrin de la “Comunitat”, com es el cas de la llet, i d’altres: ¡¡¡¡ ––   I no parlem pas  d’immigració !!!!.
                          Màrius Viella  
              La Bisbal d’Empordà   11-7-2006                             T/.   972640762