Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Champions, semifinals tornada: La causa i l’efecte segons el sossi.

|

- Publicitat -

BARÇA – BAYERN 0-3
 
Més Que Un Club és esmicolat i ejectat de la UCL 2012/13 per la trituradora bavaresa, que s’aplica amb rabiosa solvència alemanya en la tasca que periòdicament la Història encomana a algun equip: immolar amb soroll, ràbia i grandesa els grans equips enginyats pel cruyffisme-leninisme quan aquests completen el seu cicle vital, en un ritus encetat a Atenes al 1994. Tot i que aquest equip ha evitat un epíleg tan innoble i indecorós com Getafe 2007, el balanç de l’eliminatòria es pot situar, en la forquilla més baixa del ridícul, entre la humiliació i la vexació. Els fets són implacables i deixen poc lloc al dubte per a qualsevol observador amb CI>54, el que n’exclou els qui parlaven de l’àrbitre al partit d’anada i sobretot els qui veien el resultat “abultat” al de tornada (Hola Sandruscu), afegint a la humiliació la incorporació d'aquest lèxic perico cosubstancial a l’arribada a la direcció del FCB d’una reunió de bípeds de concentració neuronal anàlega a la de la junta de l’Apañó, sense que aquest escenari sinistre que se us comença a dibuixar al davant, camarades, obeeixi a un cúmul de desgraciades coincidències. Desgraciada coincidència ho és que la teva dona se’n vagi a una despedida de soltera i 7 gintònics després es trobi amb Xaviero al Luz de Gas, però el que hem viscut i vivim aquests dies és una successió de causes i efectes, que el vostre camarada ja va insinuar a bastament al post del partit d’anada i no creiem que a la facció avançada de la culerada que conforma el nostre estimat públic li calguin més explicacions. Com a dada suggerent: l’anterior avinentesa en que el Barça havia encaixat un global de 0-7 en doble enfrontament europeu va ser a la UCL 97-98 contra el Dynamo de Kíiv. A la banqueta Van Gaal. A la llotja, sí, no us equivoqueu, ell. O més ben dit, ells. I de la mateixa manera que nosaltres no creiem en les coincidències i si amb la causa-efecte, el sosssi no coneix més relació entre causa i efecte que la d’escurar la copa i opinar amb deseiximent. Així la clarividència tribunera ja ha detectat el culpable de tot. Sí, és ell. Pep Guardiola. Abandoneu tota esperança que el sossi modifiqui la seva pròpia arquitectura mental. Com a  humans (noti’s la benvolença) no hi estan pas capacitats. No us enganyeu, l’enemic no és el Madrit, amb Llourinho o sense, l’enemic a batre, el que separa aquest club del senderi gloriós que li té reservat la Història, són els 35.021 i la seva avantguarda d’enzes. Abandoneu també tota temptació de trinxar Tito, perquè si bé la gestió del vestidor i del joc és manifestament millorable, queda una lliga per a guanyar i fora del cos tècnic i Zubi, no hi ha ningú més allà dins amb capacitat per mocar-se el nas tot-sol o cordar-se les sabates sense ajuda d’un equip d’assessors. 
 
MADRID – BORUSSIA DORTMUND 2-0
 
El Madrit de Llourinho, amb tota la processó d’esperits i pirotècnia reglamentaris, clou el seu cicle abans de començar-lo i ho fa contra un onze que li va costar al Borussia en fitxatges una mica més que Coentrao al Madrid. És una dada que pondera amb absoluta justícia la figura del Rommel de Setúbal, que ha consumat amb rigor i brillantor l’accelerat procés de nunyització del vetust colós messetari, de manera que prèvia instal·lació permanent del seu club en el plor, la queixa, l’antiesportivitat, el malperdre, l’eufòria exaltada per títols menors i la celebració com si fossin Champions de les victòries sobre el màxim rival, guanyant la Copa al Pateti assoliria un balanç (1 lliga, 2 copes, 1 Supercopa espanyola) inferior al del Barça de Van Gaal (2 lligues, 1 copa, 1 Supercopa europea) tot i que aconseguiria superar el Dépor d’Arsenio (1 lliga, 1 copa, 1 Supercopa espanyola). Hem de reconèixer els qui vèiem en Llourinho el Van Gaal de Pérez, que no sospitàvem que fos tan reeixida la troballa del xeic de l’altiplà ibèric i referent espiritual de Sandro Gasparell. Cal dir que el rendiment de l’Hysterical One ha superat les espectatives i quasi els més agosarats pronòstics de la redacció de Rival Petit. Diem “quasi” perquè l’únic caprici del portuguès al que no va accedir Pérez va ser el fitxatge de Popota com a cap de premsa com s’havia atrevit a avançar Urdin Gorria. Ara cal gaudir de la final de Copa com si estéssim davant una obra mestra dels Monty Python.
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut