Cluj –Burdeus 1-2
Mentre a América el món canviava, al vell continent passaven coses tan poc memorables com aquest partit. Al final el Burdeus s’endú el partit i s’acosta al somni de ser repescat per jugar la UEFA, on de ben segur no desentonarà gens.
Roma – Chelsea 3-1
Cada cop que guanya el Chelsea, en aquest bloc de rancorosos, fent gala d’un vergonyós avantatgisme, aprofitem l’avinentesa per fer befa dels suposats superpoders de l’anterior entrenador del club. Ara que el Chelsea de Scolari ha estat humiliat per un equipet en hores baixes com la Roma, doncs sincerament no sabem què dir. O sigui que aprofitarem l’espai disponible per posar música relaxant, fer oscil•lar un penjoll davant dels vostre ulls i, molt a poc a poc, assegurar que el sistema bancari espanyol és el més sòlid del món, el sistema bancari espanyol és el més…
Anorthosis – Inter 3-3
Clamorós Yes, we can del Narcolepsis xipriota, que des de quan la redacció de RivalPetit li va conferir el Molt Honrós títol de “Equip Mascota Preferit de la Redacció” ha encadenat un seguit de resultats positius que l’acosten al somni de jugar els vuitens de final. Aprofitem l’avinentesa per felicitar Mourinho per aquest empat aconseguit in extremis en un camp difícil i contra un rival rocós com aquest. I és que a Europa no hi ha rival petit, estimats lectors.
Werder – Panathinaikos 0-3
Després d’una admirable trajectòria, que l’havia col•locat com a líder solitari de la classificació de màxims empatadors amb tres igualades consecutives, el Werder comet el seu primer error i es deixa humiliar, ni més ni menys, per un equip grec. Ara els alemanys ocupen l’últim lloc del que sens dubte és el grup més patètic de la Champions d’enguany. Des d’aquí felicitats.
Sporting – Shaktar 1-0
Poc a res pels portuguesos en un partit on els grans guanyadors van ser els aproximadament 560.000 lisboetes que van decidir quedar-se a casa i no assistir a aquest, siguem generosos amb la terminologia, partit de futbol.
Barça – Basilea 1-1
Quan el diari esportiu que ha regalat a la història titulars com el mític “Vamos a jubilar a Zidane”, titula abans del partit “El Barça a golear contra el Basilea”, està clar que el match no pot ser sinó un sucós i palpitant munt de merda. La redacció de RivalPetit, o almenys la part que represento, es congratula per aquest soporífer empat a poc, que ens concedeix a tots plegats una treva del violentíssim bombardeig d’eufòria casposa al qual ens estava sotmetent la sempre deportable premsa esportiva de Barcelona.
Liverpool – Atlético 1-1
Per continuar amb el tema, la sempre moderada i gens sensacionalista premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, en aquest cas el prestigiós rotatiu Maraca, titulava l’endemà de l’empat del Pateti a Anfield “Otro robo de Platini”, fent referència a un penal molt discutible assenyalat pel col•legiat en el temps de descompte. Des d’aquí volem encoratjar els nostres col•legues professionals (en el sentit que ells, a diferencia de nosaltres, pillen pasta per escriure tonteries) a deixar-se estar de complexes i donar a la notícia el títol que mereix, és a dir, “ETA perpetra una masacre en Atocha”.
Olympique de Marsella – PSV 3-0
Com dos púgils sonats Olympique i PSV continuen intercanvien cops absurds i es concedeixen l’un a l’altre els únics punts amb què molt probablement es despediran de la competició. Si fa dos setmanes els francesos van permetre als holandesos d’arreplegar tres puntets davant del seu públic, aquesta setmana els holandesos corresponen a la cortesia i es deixen fer tres golets que porten la racaille marsellesa al deliri.
Aalborg – Villarreal 2-2
Després de l’obra mestra de tirar clamorosament a les escombraries la Copa de Sa Majestat Juan Carles I d’Espanya, Comte de Barcelona i tercera fortuna espanyola després d’haver arribat a la Pàtria apadrinat per l’anterior Cap d’Estat literalment amb una mà al davant i una altra al darrere, dèiem el Villarreal torna a demostrar que enguany opta a tot, deixant-se d’inútils esforços i concedint l’empat a un Aalborg que ja suma l’absurda quantitat de cinc gols realitzats.
Celtic – Manchester 1-1
Lamentable actitud del Celtic, que podent empatar a res, com pertoca a un equip del nord, rocós, físic, ben disposat al camp, d’escola decididament basca, acaba trencant el minimalisme golejador que tant rigorosament havia seguit durant les primeres jornades i marca, de manera totalment innecessària, el seu primer gol en la competició.
Fiorentina-Bayern 1-1
El gran Ennio Flaiano solia dir que la situació política italiana és greu, però no és seriosa. 50 anys més tard Berlusconi és al peu del canó reformant la Justícia, que durant el període feliç de Mans Netes va engarjolar la meitat de la classe política, per acostar-la al model espanyol de justícia entesa com a animal de companyia del poder polític; per reformar el sistema educatiu per equiparar-lo al model espanyol (tallant hores lectives i recursos a l’escola pública, per regalar-los a les privades) i, en general, prenent les distàncies d’Europa per acostar-se a estàndards africans. És en aquesta clau de deseuropeització que cal llegir aquest empat a poc i el subsegüent adéu de la Fiorentina a la Champions, un equip que, siguem sincers, tampoc creiem que ningú trobi a faltar.
Dinamo de Kiev – Porto 1-2
Victòria del Porto que l’acosta al somni dels vuitens de final, en un grup on tres equips s’estan jugant el segon lloc en el que sembla una cursa de mutilats sense pròtesis.
Arsenal – Fenerbahçe 0-0
El Sabio de Hortaliza aconsegueix el seu primer resultat mig digne en aquesta competició. I es tracta d’un empat a res directe a la mandíbula, cosa que denota la qualitat del joc dels turcs fins al moment.
Bate – Zenit 0-2
El Zenit posa ordre a Bielorrússia, en un camp difícil, contra un rival que blablabla, i tenint en compte el que va passar a l’altre partit del grup, ens permet somniar a tots amb uns vuitens de final sense el Millor Equip de l’Univers Conegut.
Madrid – Juventus 0-2
El Madrid va tornar a demostrar contra una Juventus estrella del qual és Del Piero, un jugador extremament sobrevalorat fa deu anys, imaginem-nos ara, que aquest any sí. Aquest any tot és possible. Aquest any es pot somniar amb un Madrid disputant la Copa del Rei a cara de gos a un Almería de la vida per intentar salvar la temporada. Yes, we can.
