Champions: la realitat supera la ficció

|

- Publicitat -

Aalborg – Celtic 2-1

Els lectors més exigents, algun n’hi deu haver en aquest erm, es podrien queixar amb raó de que en aquest bloc s’abusa de l’humor per acumulació. És a dir, les bromes, brometes, pulles, són exprimides de manera exagerada. La realitat futbolística s’analitza a través d’una sèrie (limitada) d’idees preconcebudes i pretesament divertides, un truc de pa sucat amb oli, un joc de lents que deforma els fets per posar-ne en evidència els aspectes més ridículs: Raúl és una benedicció per l’antimadridisme (i per la cara de no-mort que llueix a la foto d’aquí al costat ho pot seguir sent per l’eternitat), les redaccions de la premsa esportiva demanen a crits la seva Nit dels Vidres Trencats, la UEFA és una competició tan interessant com un recull d’articles de Pilar Rahola, etc. Però llavors arriba un Aalborg –Celtic (pitjor defensa i pitjor atac de la Champions respectivament) que ha de decidir quin dels dos equips s’adjudica la plaça per la UEFA i zas! Un autogol rocambolesc i sospitosament oportú del Celtic al minut 85 d’un partit tan divertit com unes vacances a Guantánamo condemna l’Aalborg a jugar la UEFA. La culpa doncs, no és nostra si ens repetim. “Si es que las visten como putas”, que deia aquell.

Villarreal – Manchester Utd 0-0

Els Germans de la Pampa i la patuleya del Manchester troten durant 90 minuts sobre el camp, cedint-se cavallerescament la pilota, amb un jovial esperit de sana i lleial competició que no es veia des dels vells bons congressos dels comunistes búlgars. Al final del partit els ignars jugadors s’assabenten que l’empat donava la classificació a ambdós equips. Quina agradable sorpresa!

Publicitat

Bayern – Steaua 3-0

L’Steaua continua passejant-se per la Champions donant als seus aficionats més disgustos que un fill ionqui. Els romanesos sempre poden saquejar l’argumentari dels assessors econòmics de la Moncloa i assegurar que el balanç d’un punt en 5 partits no és tan dolent i que en tot cas la culpa de la crisi de resultats és de la crisi financera internacional. I el pitjor, a més, ja ha passat. Ningú s’ho creurà, però almenys es faran un bon panxó de riure.

Fiorentina – Lió 1-2

Una colla de morenos, per utilitzar la fina terminologia diplomàtica del President Berlusconi durant la seva última patxanga a casa de l’amic Putin, sentencia la Fiorentina. L’única consolació pels italians és que s’estalviaran de participar a aquesta cursa de coixos anomenada copa de la UEFA.

Fenehrbaçe – Porto 1-2

A Turquía, el Sabio de Hortaliza continua fent somniar. Sobretot als propietaris del Casino de Torrelodones, que ja li tenen preparada una copa de cava de Valladolid per quan arribi amb la pasta de la rescissió del contracte, fruit de la patada al cul que sens dubte aviat li donaran els otomans.

Arsenal – Dinamo de Kiev 1-0


L’Arsenal de Wenger, continua fent el que sol fer: no gaire res. En aquest cas un pírric poc a res contra una d’aquelles deixalles de la Guerra Freda que solen pul•lular per la Champions entre els mesos de setembre i desembre.

Zenit – Juventus 0-0

Partit de gran intensitat tàctica, en el qual dos equips ben plantats sobre el camp es van disputar la victòria fent gala d’un migcampisme d’escola capello-soviètica. Al final, empat a res que poc n’hi va faltar perquè acabés en peritonitis i, com no podia ser d’altra manera en aquestes circumstàncies, la Juve classificada.

Bate Borisov- Reial Madrid 0-1

No és per penjar-nos medalles, però des d’aquest bloc no ens hem cansat mai de recordar (com si fes falta recordar-ho!) la importància del Más Listo de la Clase en aquest Madrid. És per això que després d’aquest gol importantíssim, d’impecable execució com de costum, que li assegura la titularitat almenys fins a febrer, fem nostre el literari titular del prestigiós rotatiu esportiu Ass: “Raúl acaba con el de-Bate”. Síndrome de Stendhal. Relaño entra amb força a la cursa del Pulitzer.

Cluj – Roma 1-3

El Cluj, que tan bé havia començat la competició derrotant la Roma i esgarrapant un empat contra el Chelsea, ha acabat convertint-se en la mare del grup. No es pot descartar que es tracti d’un nou front en la pujolista campanya publicitària del Govern romanès per fer amics a Europa.

Chelsea – Bordeaux 1-1

El Chelsea no es comporta com un equip anglès s’hauria de comportar i desaprofita l’ocasió d’enviar definitivament a casa els francesos. Tot i que un equip que confia el pes de l’atac a un autista com Anelka es capaç d’això i de molt més.

Anorthosis – Werder 2-2

Per segona jornada consecutiva el Narcolepsis xipriota, l’equip escollit de la Redacció de RivalPetit, es deixa pispar la victòria en els minuts finals. Malgrat tot, es manté en la lluita per entrar als vuitens a cop de viril “el futbol són 11 contra 11” i de “no hi ha rival petit”.

Inter – Panathinaikos 0-1

Mourinho dóna un cop de puny sobre la taula i amb una trista derrota a casa contra el totpoderós equip grec de torn s’assegura, paradoxalment, la classificació pels vuitens. Sempre ens queda el somni, si la combinació de resultats ho permet, de veure Mourinho classificar-se segon de grup darrere l’Anorthosis.

Atletico – PSV 2-1

La trepa de paletos, feixistes i navalleros també coneguda a la premsa com “El Mejor público de España” es va haver de mirar des de casa com el Pateti obtenia de forma solvent la classificació pels vuitens de final. En aquelles condicions el Vicente Calderón semblava quasi (quasi) l’Estadi d’un equip del primer món.

Shakhtar – Basilea 5-0

15 gols s’ha endut el Basilea en aquesta Champions. Si cada cop que un estranger es presenta a Suïssa fa destrosses del gènere és comprensible que promulguin les lleis que promulguen.

Sporting – Barça 2-5

No vaig veure el partit i passo d’escriure tonteries com si fos un periodista esportiu qualsevol. Així que deixo als lectors l’àrdua tasca de construir la seva pròpia crònica. Hauran d’utilitzar les següents paraules o expressions: vulnerabilitat defensiva, Messidependència, Cristina Cubero, deportació, festival golejador, primers de grup, violador reincident, grup de merda, dèbil mental, iberisme de pa sucat amb oli i “ese portugués, hijoputa es”. Les vostres propostes, als comentaris.

Publicitat