BENFICA – BARÇA 0-2
Treballada victòria a Lisboa que serveix per encarrilar la classificació per a vuitens i per a declarar zona catastròfica la defensa blaugrana després de l’enèssima lesió del capità Puyol, que en nou excés de zèl va arriscar innecessàriament el seu ja castigat físic pujant a rematar un còrner amb 0-2 al marcador i a la recta final del partit, fent esvair d’un cop de colze –zas!- la calma que s’havia estès entre la culerada tot presenciant la seva tornada als terrenys de joc la mateixa setmana de la batalla contra els dolents, fet que té com a únic efecte positiu la catarata de cagarrines entre la immundícia tribunera i com a cara negativa, que aquestes cagarrines estan més justificades que mai en fer-se palès el delicat equilibri de l’una línia defensiva flagrantment desatesa per la direcció tècnica.
SPARTAK – CELTIC 2-3
Els moscovites pateixen la segona remuntada en dos partits, amb l’agreujant de les circumstàncies: un 2-0 dins casa i contra un equip més fet per al 6 nacions de rugby que no pas per a la pràctica del futbol, amb l’agreujant de la manca d’alicients produïts pel descens directe a 4ª divisió per fallida econòmica dels seus rivals ciutadans, fenòmen local que pot tenir la seva rèplica a la meseta espanyola fent que la idiota pregunta retòrica “Y contra quien jugaría el Barça?” hagi de canviar el seu temps verbal i esdevingui una incògnita real fins i tot abans de la independència.
DINAMO KÍEV – DINAMO ZAGREB 2-0
Duel de dinamos entre equips de països eslaus: un d’exsoviètic i l’altre exiugoslau, és a dir, de dos estats que per bé que comunistes covaven enemistats pels seus diferents models socialistes: centralitzat i autocràtic un, autogestionari i permeable l’altre, portaavions del Pacte de Varsovia i del bloc comunista els soviètics i orgullosament independent país no alienat els iugoslaus. Alta política per a la història, que no gosarem ni a comparar amb les sòrdides picabaralles tavernàries dels polítiques independentistes catalans barallant-se per poltrones i regalant als millets i al Cerdanyaberg el monopoli del procés a la independència i de l’hegemònia en la futura Catalunya independent.
PORTO – PSG 1-0
El colombià James Rodríguez despatxa amb un golet la colecció d’estrelles dels superbs parisencs, que queden empatats a punts amb el Dinamo de Kiev i esperem que es vegin les cares amb el Pateti aquesta temporada, senyal que faran tercers de grup.
SCHALKE – MONTPELLER 2-2
Els visitants empaten al darrer minut amb un gol celebrat amb la litúrgia islàmica que mereixia el miracle, que no és tant atès l’estat de desconcert i depressió que pateixen els alemanys des de la marxa del Mi7o.
ZENIT – MILAN 2-3
El depauperat Milan d’Allegri venç a Leningrad després de deixar-se empatar un 0-2 pels locals, com a mostra dels alicients i prodigis que ens ofereixen aquesta mena de partits del crepuscular futbol europeu.
ANDERLECHT – MALAGA 0-3
El Malaga de Pellegrini esclafa un Anderlecht esdevingut víctima paradigmàtica de l’anomenat “futbol modern”; un dels papus del futbol europeu als 70 i 80, i una tifa equiparable a l’Apañó avui en dia. El Malaga pel seu cantó segueix en la seva línia de joc espectacular d’aquesta temporada que alimenta els nostres somnis humits de cara a un hipotètic encreuament a quarts amb els de Llourinho.
MANCHESTERCITY–BORUSSIA DORTMUND 1-1
Ballotelli empata de penal als darrers minuts i evita el precipitat adéu virtual dels locals a la Champions quan ja començaven a fer la mateixa olor de mort que el PSC i semblava que Mancini emul·laria la gesta de Van Gall 97-99, estavellant a la fase de grups els seus equips de luxe dos anys seguits.
JUVENTUS – SHAKHTAR 1-1
La Juve demostra que el seu retorn a la Champions li ve tan gran com Europa a un ministre espanyol fent el ridícul a Londres. Els piamontesos encara surten ben parats del xoc contra els ucraïnesos, que al temps afegit envien una pilota al pal.
NORDSJALLAND – CHELSEA 0-4
Els campions vigents fulminen als darrers deu minuts uns danesos que havien aguantat el 0-1 tot el partit, però que acaben mostrant-se tant passarells com una concentració d’independentistes vitorejant Mas a la Plaça de Sant Jaume.
VALÈNCIA – LILLE 2-0
El València es desfà dels francesos per a disgust dels seus histèrics seguidors, que a manca d’una motivadora desfeta per insultar els seus jugadors, s’han de passar el partit explicant acudits de gangosos, homosexuals i catalans als veïns de la grada.
BATE BORISOV – BAYERN 3-1
Amb Hleb de titular ,els bielorrussos donen la campanada de la jornada, que confirma contundentment les impressions oferides amb l’1-3 a Lille la primera jornada i que a més de situar-lo com un coet en direcció a vuitens, combinat amb altres resultat d’equips de l’àrea russòfila podria apuntar un canvi del centre de gravetat del futbol europeu molt en concordància amb l’agonia de la zona euro.
CLUJ – MANCHESTER UNITED
El fitxatge estrella de la temporada, Van Persie, salva una nau anglesa que portava rumb a les roques en un d’aquests camps absurds que fan tan absurda aquesta fase de grups que aquest pària ha de comentar en una interminable tortura partit a partit mentre el desertor Popota marxa a cobrar una sucosa nòmina del CNI per dirigir l’operació per dinamitar l’independentisme a través del partit-fantasma Solidaritat.
GALATASARAY – SPORTING BRAGA 0-2
Victòria portuguesa a Istambul, en una contundent metàfora del que serà el futbol d’èlit després de la III Gª Mundial.
AJAX – MADRID 1-4
Igual que uns dies abans de ser esclafat per 5-0 al Camp Nou, en aquell 0-4 que seria més recordat pel sainet orquestrat per Llourinho, enviant Dudek a donar instruccions a Casillas i amb Gramos i X.Alonso forçant targetes grogues amb l’estil i les dots mentals que els caracteritzen i el senyoriu consubstancial al millor equip de l’univers, aquest torna a violar amb acarnissament un Ajax que acompanya l’Anderlecht en el seu dolorós trànsit pel futbol modern i que pateix la fúria dels mercenaris dels nous Tercios que entenen equívocament la crida de Rouco Varela a la Jihad Nacionalcatòlica com una exhortació a la reconquesta de Flandes i a l’extermini dels calvinistes.
Signat: Ròdia
